Què passa amb la cultura en aquest país?

Fa més de cinc setmanes, vam enviar aquesta carta per registre al Conseller de Cultura Sr. Santi Vila, no tenim resposta. Què passa en aquest país, que els que compten amb els professionals de la cultura estan, a punt de perdre els seus càrrecs i els que no, mantenen el menyspreu sistemàtic pel diàleg?

CARTA OBERTA al Honorable Sr. Santi Vila,
La Plataforma d’Artistes de Catalunya neix a les darreries del passat any 2015, fruit d’un procés llarg i
complex de debats, diàlegs i encontres dels artistes arreu del territori, per copsar la seva situació, necessitats,
urgències i exigències en un moment extremadament delicat de la situació dels professionals de l’art. Una
situació que deixa patent la manca de cura envers el teixit cultural més bàsic i més fràgil, els artistes.
Des de la PAC llegim amb preocupació les seves primeres declaracions al voltant de projectar una gran fira
comercial a Barcelona. Es pot anunciar un projecte d’envergadura sense parlar amb el sector? És evident
que no.

Parla de la voluntat d’incrementar el pressupost del seu departament del 0’7% actual a l’1%. Veiem aquesta
voluntat totalment insuficient. La mal anomenada crisi econòmica ha estat utilitzada com a justificació d’una
progressiva reducció de la significant i salvatge retallada de pressupostos que afecten de manera particular
al món de la cultura i, més específicament, a les arts visuals contemporànies, tant a la creació de base com
als professionals de més llarg recorregut, assistint a un procés de clara involució de les idees i valors que
fonamenten les nostres societats democràtiques.

Els i les artistes exigim un tracte professional. Això vol dir, allà on es requereixin els seus coneixements,
les seves obres, accions i reaccions, es considerarà una remuneració d’acord a la feina. Un punt bàsic de les
bones pràctiques que necessitem que sigui reivindicat i hauria de ser una exigència inapel·lable en tots els
centres públics i privats. És absolutament necessari dotar-nos d’uns mitjans de comunicació públics que,
des de la independència, atenguin a la cultura, al debat crític en totes les seves dimensions. Sense cultura no
hi ha societat; sense cultura democràtica no hi ha llibertat ni desenvolupament social.

Els i les artistes hem de seguir endavant amb la nostra feina més bàsica, que consisteix en el pensament i la
creació contemporània, en eixamplar els límits d’allò que entenem per art, en fomentar el diàleg amb altres
disciplines com l’educació, en impulsar la cultura i el coneixement més capdavanter, en exigir un respecte
escrupolós a la llibertat de creació i expressió. És a dir, tenir cura i potenciar el que serà el patrimoni del
demà i símbol d’una societat oberta i democràtica, que postula els valors més progressistes i igualitaris
i on els beneficis es mesuren per valors més intangibles que no pas la seva rendibilitat econòmica més
immediata.

És el moment de donar un tomb a les inèrcies establertes. Enfront de la gestió pública, proposem les següents
mesures urgents:
• Transparència en la publicació de tota la informació dels equipaments a portals web i xarxes socials.
Informació clara, precisa i de fàcil accés.
• Convocatòries obertes a tots els procediments de selecció d’espais públics (fomentant la igualtat
d’oportunitats) amb jurats independents, professionals i retribuïts.
• Patronats despolititzats i desempresarialitzats, integrats per professionals del sector. Assegurar
l’autonomia de la cultura respecte de les circumstàncies polítiques que envolten la realitat governamental i
especialment la pressupostària.
• Reformulació del CoNCA i retrocessió de la retallada de funcions i competències arran de les “lleis òmnibus”
de 2011 que van convertir el CoNCA en un simple organisme de protocol.
• Concedir un paper central, vertebrador i integrador de la cultura en el context global social i polític.
• Impulsar relacions laborals justes, equilibrades i satisfactòries dins la comunitat artística i entre totes les
parts involucrades en el sector cultural, basades en les Bones Pràctiques. Entre elles, un ús normalitzat del
contracte per escrit, una remuneració a l’artista per la seva feina, mínim d’un 15% del total del pressupost
del projecte.
• Impuls decidit a la producció artística, així com suport a la recerca i la projecció exterior.
• Immersió de les arts visuals en l’àmbit social i educatiu.
• Treballar conjuntament amb els agents, tant públics com privats, que conformen la cadena de valor de la
creació, producció i exhibició de les arts, les qüestions jurídiques i fiscals que no s’adapten a la realitat de la
professió per traslladar-les als organismes competents.

És l’hora del diàleg real, dels acords i de les accions clares i meridianes. Asseguem-nos a treballar.

Salutacions cordials,
PAAC. Plataforma d’Artistes de Catalunya
Barcelona, 6 d’abril de 2016

image

Més notícies
Arxiu de notícies