Comunicat de la PAAC entorn al simposium “la cultura que ve”

Des de la PAAC, volem manifestar la nostra profunda perplexitat i manca de sintonia vers el Simpòsium “La cultura que ve. El futur de la Cultura Catalana”, que es realitzarà el 23 i 24 de març a la Fundació Miró de Barcelona.
 
El Simpòsium, que serà inaugurat pel conseller Santi Vila i ha estat organitzat pel Departament de Cultura, té la finalitat de “debatre i analitzar el futur de la cultura catalana” mitjançant quatre eixos: “La cultura i les empreses creatives”, “La dimensió social de la cultura”, “La cultura i la tradició” i “Com ens veuen des del món”.
 
Per començar, cal destacar que molts dels participants que conformen l’acte, són propers als mitjans de comunicació i a la configuració de la cultura des d’una perspectiva empresarial o institucional. No volem desmerèixer la seva professionalitat, però sí que creiem que és necessari que les seves postures es confrontin amb la realitat que vivim els i les treballadors de la cultura.
 
La paradoxa del simpòsium proposat, rau en el fet que no només no representa al sector i no tracta sobre les urgents necessitats de salvar l’estat actual de la cultura catalana –evidentment imprescindible per defensar la que ve– sinó que la participació del mateix o el coneixement de dit acte ha estat inexistent. Això demostra, una vegada més, que l’administració pública no compta amb els col·lectius que la representen per tal d’assabentar-se de les demandes del sector, ni per compartir els nostres posicionaments o les nostres propostes front a la realitat cultural del nostre país. En canvi, desplaça l’ideari cultural únicament en la visibilització dels mecanisme econòmics que la conformen.
 
Volem recordar, a més a més, que abans de realitzar aquest simpòsium, amb un format que intenta donar una pàtina acadèmica que el legitimi, encara esperem saber de quina manera la Generalitat implantarà el Pla Integral. Aquest sí que seria un debat oportú respecte a la cultura que tenim i la que ve. El sector, sembla ser, només va ser convidat per satisfer, de cara a la galeria, una necessitat de participació. L’administració potser no comprèn, que la demanda no era sols realitzar l’estudi, en el qual de manera voluntària moltíssima gent hi va treballar intensament, sinó que després d’elaborar-lo, consensuar-lo amb les institucions públiques i les administracions, calia dur-lo a terme.
 
Finalment, cal subratllar que la persona que condueix i clausura l’acte és Pilar Rahola, de qui recordem fa poc el seu posicionament censurador i crític a l’obra “Foc de llar”, duta a terme pels estudiants de Belles Arts i instal·lada en el Fossar de les Moreres. El comentari de la periodista, juntament amb altres piulades, va provocar que l’obra fos retirada. Això ha estat denunciat en comunicats emesos tant per l’equip deganal de la Facultat de Belles Arts, com per associacions que si representen gran part de la cultura visual del nostre país. Sembla una perillosa correlació d'esdeveniments quan una persona sense voluntat de diàleg i mediació s'erigeix en garant absoluta d'unes essències col·lectives, i ara la trobem al capdavant d'un debat pretesament plural.
 
Des de la PAAC ens preguntem com és possible que es pretengui parlar de temes com “Empresa”, “Dimensió social de la cultura”, “Tradició” i “Formes de veure’ns” sense tenir en compte alguns aspectes claus, com es el debat respecte a les polítiques culturals que la Generalitat proposa –si és que ho fa–, o les necessitats dels creadors i dels artistes; precisament, els que construïm, amb el nostre treball, la cultura actual.

image

Més notícies
Arxiu de notícies