Publicacions

Recull de publicacions que poden ser d'interès per al sector de la creació artística.



CARTOGRAFIA D’ARTISTES DE CATALUNYA
 
PDF disponible (també disponible en imprès: demaneu l'exemplar a paac@paac.cat)

La Cartografia d'Artistes de Catalunya va ser una iniciativa del propi col·lectiu d'artistes davant l'alarmant situació en què es trobava l’activitat artística després d'anys d'acusada crisis econòmica i nefastes decisions polítiques envers les Arts Visuals. Una iniciativa que volia copsar amb detall les condicions en què treballen avui els i les artistes d'aquest país.
 
El grup motor d'aquesta iniciativa es trobava, a més, immers en la transformació estructural del seu moviment associatiu. Un moment complex i delicat on imaginar noves maneres d'organització i funcionament per plantejar l'estimulant repte de crear una nova estructura horitzontal i assembleària, representativa del col·lectiu d'artistes. Fruit d'aquest procés és la nova Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya, constituïda al desembre del 2015.
 
Agraïm al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que es fes ressò de la demanda fins i tot en aquests moments de canvis profunds, i que fes possible els mitjans necessaris per dur a terme l'estudi amb el rigor i professionalitat que és menester. Agraïm també la seva labor a l’excel·lent equip de professionals de diversos àmbits que es va configurar per dur a terme la Cartografia, que, juntament amb els integrants de la Plataforma encarregats del seguiment, van treballar en un marc excepcional de confiança i professionalitat.
 
La Cartografia inicialment planteja com a objectiu la necessitat d’obtenir, de primera mà, dades de la realitat econòmica i professional dels artistes visuals de Catalunya. Un conjunt de dades que permeten, posteriorment, emprendre un treball exhaustiu de diagnosi i avaluació per generar estratègies directrius i accions concretes que millorin les condicions professionals dels creadors i creadores del nostre país.
 
La implicació de la Plataforma en aquest estudi ha estat integral. Des del plantejament de les preguntes clau, al seguiment de l'estudi i definició de les conclusions. I vol continuar sent absoluta en endavant, comprometent-se en les correccions necessàries per adaptar-lo a les noves característiques i especificitats de les pràctiques artístiques. Esperem que pugui ser  amb la complicitat de l’administració corresponent, en l'aplicació de les actuacions que es derivin de les conclusions.
 
Perquè una Cartografia a Catalunya? Perquè la seva continuïtat en forma d’accions?
Aquest treball és un primer instrument per fer estudis comparatius amb investigacions anteriors i d’altres realitzades en l’actualitat en altres llocs de referència. Una tasca important per definir estratègies i línies d’actuació que beneficiïn de manera eficaç la professionalització dels creadors i les creadores.
 
Hem de tenir en compte que l'artista visual està dins l'àmbit de la cultura però també proper al de l'educació i el desenvolupament social. L'artista, i els creadors en general, no només produeixen, també investiguen, medien, contribueixen des del seu discurs visual a construir solucions a qüestions de l'entramat social i reflexionen, juntament amb els altres agents culturals –historiadors, crítics, comissaris– sobre la situació en la qual vivim.
 
Al nostre país, ens preocupa enormement l’actual desarticulació del teixit creatiu. En els anys 80 i 90 el model cultural “marca” i, ara, el model exclusiu de productivitat –indústries culturals – amb la pretensió de beneficis directes, no permeten entendre la gran força econòmica i social que té l’activitat cultural en general i el món de les arts visuals en particular, a mitjà i llarg termini –veieu el magnífic document La dimensió econòmica de les Arts Visuals a Catalunya. 2008–.
 
Sabem que les polítiques culturals no fan la cultura, però també sabem que la capacitat per obstaculitzar-la o d’estimular-la és enorme. Donar suport i promocionar la xarxa de creadors i creadores, tant els més famosos i coneguts com els que treballen sense massa publicitat ni soroll, es fa imprescindible.
 
En l’actualitat, els tancaments de centres de producció i d’espais comarcals i municipals d’art contemporani, la precarització de projectes de petita escala dins el territori, la inestabilitat econòmica i projectual d’alguns espais emblemàtics com  també la manca de recursos dels grans espais consolidats ens fa preguntar-nos: quan es parla de l'art català, de què parlem? I els artistes que ni tan sols poden exposar? Només donant suport a la creació contemporània tindrem patrimoni en el futur.
 
Aquest informe analitza els resultats del qüestionari (veure Annex 8.2), que consta d’un centenar de preguntes i que ha estat contestat per 596 artistes visuals. D’aquests 596 artistes, el present informe es basa en una mostra de 393 que respon als artistes que acompleixen més de quatre criteris d’inclusió, i que representen el 66% dels artistes participants.
 
En una primera anàlisi del document, veiem com el 33% dels artistes que han acabat l'enquesta  no han pogut ser inclosos a l'estudi de les dades perquè no compleixen amb els criteris d'inclusió mínims. Aquest criteris (especificats a l'annex 8.1) són els mateixos que regulen la pertinença a la categoria de soci/a professional de la PAAC. Perquè cada una de les enquestes fos considerada vàlida calia que l’artista complís amb almenys quatre dels vuit criteris proposats. Aquesta impossibilitat de complir amb els criteris ens indica d'una manera molt clara la precarietat estructural del sector, la manca de recursos, atenció i polítiques adequades per tal de facilitar un marc fiscal, jurídic i social que, si mes no, faciliti la pràctica de l'art en un entorn de seguretat jurídica. No es tracta de demanar a la societat un tracte de favor pels artistes, sinó de facilitar una activitat fonamental dintre de la cultura i la generació de pensament i patrimoni.
 
Hi ha moltes coses que es poden dir, moltes dades per interpretar més enllà de la seva literalitat, caldria un altre text només d'interpretació, però voldríem destacar:

  • En aquests moments on les pràctiques artístiques són transversals i interdisciplinàries i on es creen obres, productes i accions fora de l'àmbit institucional i museístic, es veu la urgent necessitat de repensar el sentit i la funció dels equipaments i els espais culturals en funció de les veritables activitats que s’hi duen a terme.
  • La major incorporació de les dones en el món professional també és una realitat, malgrat que continua havent-hi el desequilibri a favor dels homes a mida que pugem en l’escala econòmica i de visibilitat.
  • Constatem també la major importància que tenen els estudis superiors específics en la formació dels creadors i creadores.
Assenyalar que, tot i la gran quantitat de dades recollides, som conscients que sempre hi ha el que queda fora, allò que no s'ha considerat prou o fins i tot no hem vist. En aquest sentit, al qüestionari hi havia dues preguntes obertes que permetien que els participants fessin observacions i crítiques.  Per això  sabem que hi ha artistes que no s'han sentit prou reconeguts, o bé perquè han trobat que les seves disciplines no hi eren representades – performance, pràctiques col·laboratives – o bé perquè la seva activitat està molt allunyada del mercat de l'art i han trobat que hem posat l'accent en un context que és molt més canviant i variat del que les preguntes del qüestionari dibuixen.
Finalment volem dir que aquest document ens deixa clar que replantejar i fer possibles les Bones Pràctiques, i lluitar per la correcció del marc legal i jurídic -amb l'objectiu de solucionar els mínims necessaris per la professionalització dels artistes, dins un marc de dignitat i adaptant-les a la nova realitat- és un tema urgent. En aquest sentit esperem que l'estat i les seves administracions – central, autonòmica i local – tinguin en compte l'Estatut de l'artista i les seves recomanacions.


Dirigida pels comissaris i crítics independents Cèlia del Diego i Jordi Boldú, que han treballat amb un equip de col·laboradors de diferents disciplines, i sota la coordinació de Manel Guerrero, Marta Gustà i Conxita Oliver del Departament de Cultura, la cartografia s’ha portat a terme en el marc del Pla integral de les arts visuals.
 


 

Publicacions pròpies



Llibre blanc: Models comentats de contractes per a artistes visuals, a càrrec de Rubèn Guilanyà, advocat de la PAAC i co-autor del llibre.


Llibre blanc (pdf)

ebook format


 

Publicacions d'altres

Código Deontológico del Instituto de Arte Contemporáneo (IAC) - IAC 2011 [castellà] [descàrrega PDF]

Els socis del Instituto de Arte Contemporáneo (IAC) varen aprovar per unanimitat a l’Assamblea General del 6 de maig de 2011 el primer codi deontològic per a les relacions interprofessionals en el conjunt del sector de l’art.
Paraules clau: codi deontològic, bones pràctiques professionals

Manual de Buenas Prácticas Profesionales en las Artes Visuales - UAVV 2008 [castellà] [descàrrega PDF]

Manual per aplicar el codi de bones pràctiques en les arts visuals aprovat pel Ministeri de Cultura i acordat entre tots els sectors del món de l’Art Contemporani (Associacions de Directors de Museus i Centres d’Art, Galeries, Crítics, i la Unió d’Associacions d’Artistes Visuals) l’any 2008.
Paraules clau: codi ètic, manual, bones pràctiques professionals
 

CODI de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals - AAVC 2008 [català] [ressenya i descàrregues]

Recull aspectes generals de contractació (drets d’explotació, drets d’autor, assegurances, impostos, remuneració…) com els aspectes relatius a la relació que s’estableix entre els creadors i els altres agents. Inclou codis específics: Codi de Relacions entre l’Artista Visual i l’Espai de Difusió i el Codi de Relacions entre l’Artista Visual i la Galeria. També inclou una Guia de contractació.
Paraules clau: codi ètic, manual, guia, bones pràctiques professionals, espais de difusió, galeries d'art, contractació, drets d'autor


Estatuto del Artista y del Creador - UAAV 2012 [castellà] [descàrrega PDF]

Publicació de la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales (UAAV) que inclou l'informe de la situació dels artistes visuals, documents sectorials d'anàlisi de la seva situació i propostes de millora a través de l'Estatut de l'Artista.
Paraules clau: estatut de l'artista, anàlisi, diagnòstic, àmbit professional
 

Estudio: presencia de artistas españoles en el mercado internacional - AVAM 2009 [castellà] [descàrrega PDF per a socis AVAM] [ressenya]

Estudi sobre la visibilitat de la creació que es fa a l'estat espanyol en el mercat global de l'art i sobre la proporció d'artistes espanyols en les principals fires d'art internacionals. Estudi realitzat per l'Artistas Visuales Asociados de Madrid (AVAM) i finançat pel Fondo Asistencial y Cultural de VEGAP.
Paraules clau: estudi, anàlisi, diagnòstic, àmbit professional
 

La dimensión económica de las artes visuales en España - AAVC 2006 [castellà] [descàrrega PDF] [ressenya]

Estudi impulsat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya amb el suport del Ministeri de Cultura i l'Institut Català d'Indústries Culturals que quantifica el pes econòmic del sector de l'art contemporani delimitant-ne l'extensió. La recerca empírica de l'estudi la va fer Artimetria sota la direcció d'Antoni Laporte i la recerca qualitativa i de context va anar a càrrec de Urbmedia sota la direcció d'Iván Orellana. La coordinació general del projecte des de l'AAVC va anar a càrrec de Florenci Guntín.
Paraules clau: estudi, anàlisi, diagnòstic, dimensió econòmica de l'art
 

Manual d'ús per a la creativitat sostenible en l'era digital - FCF 2010 - CC-BY-SA 3.0 / GFDL 1.3 [català, castellà, anglès] [descàrrega PDF] [versió HTML] [ressenya]

Manual publicat a propòsit del Free Culture Forum que des d’una postura crítica sobre com s’ha regulat la propietat intel·lectual i de l’anàlisi de com l’era digital ha democratitzat i transformat la creació i distribució, exposa i proposa models de producció basats en les llicències obertes per a diversos àmbits: música, cinema, edició, moda, programaris. També proposa nous models de finançament de l’activitat creativa. Editat per X-net, Simona Levi, YProductions, Mayo Fuster Morell, Felix Stalder, Floren and Brenna i Eva Reyes.
Paraules clau: manual, models de producció, llicències obertes, finançament


El poder de la apertura - CC-by 2011 [castellà, anglès] [descàrrega PDF] [web de la publicació]

Recull testimonis reals de creadors i organitzacions que han apostat per distribuir les seves produccions utilitzant llicències Creative Commons, com ho han fet i com els ha anat.
Paraules clau: lllicències lliures, creative commons, models oberts


Cultura libre - LESSIG, L. 2005 CC-BY-NC-SA - Traficantes de Sueños [castellà, anglès] [descàrrega PDF]

Llibre fundacional del moviment per a la cultura lliure en què s’exposa com la regulació del copyright ha ampliat els seus territoris i els canvis legislatius que, especialment als EUA, han restringit la llibertat creativa en lloc de protegir-la.
Paraules clau: lllicències lliures, cultura lliure, propietat intel·lectual, copyright