Preguntes freqüents


Bones pràctiques

En aquest apartat pots trobar respostes senzilles a algunes de les preguntes més freqüents que rebem entorn de les Bones Pràctiques Professionals en l'àmbit de l'art contemporani.
 
Si no trobes resposta als teus dubtes en les "preguntes freqüents" pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic d'aquesta comissió. En el cas que la comissió consideri la teva pregunta d'interès general per a la comunitat d'artistes i professionals de l'àmbit de l'art la incorporarem en aquesta secció amb la resposta pertinent, però sense desvetlar la teva identitat.

 

Quins són els principis bàsics que defensen les bones pràctiques professionals?

Els principis fonamentals que defensen les bones pràctiques professionals poden resumir-se en tres premisses essencials: 1) la remuneració de l'artista pel treball o els serveis prestats, 2) el respecte als seus drets d'autor i 3) l’ús normalitzat del contracte per escrit.
 
El respecte a aquests tres principis va ser acordat per tots els sectors del món de l'art contemporani (associacions de directors de museus i centres d'art, galeries, crítics i la UAAV) i el Ministeri de Cultura en el marc del Document de bones pràctiques en museus i centres de d’art (31 de gener de 2007), que els reconeix en el seu capítol 4. D'aquesta manera, les bones pràctiques no són unes reivindicacions unilaterals, sinó són un pacte sectorial, un acord que obliga a totes les parts. Tots hem doncs de normalitzar les nostres relacions professionals segons aquestes premisses.
 
Pots llegir el document conegut com a codi o decàleg de bones pràctiques professionals, a l’apartat “Documents” d’aquesta pàgina web.

Quina responsabilitat té l’artista en el compliment de les bones pràctiques?

L’artista ha de tenir present que és una part activa en el compliment de les bones pràctiques i que la seva passivitat no l’eximeix de la responsabilitat de complir-les i fer-les complir. Les males pràctiques són responsabilitat a parts iguals: tant de qui les proposa com de qui les accepta.

Quina responsabilitat tenen els comissaris en el compliment de les bones pràctiques?

L’activitat de comissari no té una regulació legal i per tant no hi ha un decàleg explicitant quines són les seves obligacions. Amb caràcter general queda fora de les seves obligacions legals preocupar-se de la contractació de l’artista exceptuant el cas que se n’hagi compromès per escrit amb l’espai. Cal recordar que l’artista habitualment signa contracte no pas amb el comissari/a sinó amb l’espai de difusió i per tant la darrera responsabilitat recau en l’espai de difusió i l’artista. Ara bé, com a intermediari/a entre l'espai de difusió i l'artista, el comissari/a hauria també de ser responsable de què la situació legal de l’artista quedi ben definida i col·laborar pel compliment de les bones pràctiques entre totes les parts. Artista, comissari i espai de difusió o galeria han de treballar conjuntament perquè així sigui. La responsabilitat és compartida.

Què pot fer un artista o un comissari si un espai de difusió, galeria o qualsevol altre agent cultural no compleix les bones pràctiques professionals?

Quan l’artista o comissari detectin una situació de males pràctiques, el primer serà confirmar els detalls amb l’ajuda del codi de bones pràctiques que hi ha disponible a la nostra pàgina. Si et cal, també pots adreçar-te al correu de la Comissió de Bones Pràctiques des de la que t’aclarirem detalls, t’acompanyarem i t’ajudarem a fer pressió quan calgui.
 
Abans d'arribar a fer una denúncia és millor defensar els teus drets de forma dialogada i amb actitud pedagògica tant amb agents i institucions que desconeixen el codi com amb aquells que el coneixen però no l’apliquen correctament. També és convenient fer propostes de millora a altres companys i agents del sector que estiguin en la mateixa situació per tal d’unir esforços i experiència.
 
Si una situació de males pràctiques persistís, és imprescindible denunciar-la públicament, ja sigui a títol personal, com a través de l’associació corresponent, que si cal, compta amb l’ajuda legal d’advocats especialitzats. Aquesta pressió pot fer que la situació de males pràctiques es corregeixi en el mateix moment o si més no, pot evitar crear un precedent que es repetís en el futur.

Puc denunciar legalment un cas de males pràctiques?

Sí, però una denúncia individual és més laboriosa i costosa que fer visible públicament un cas de males pràctiques des d’un col·lectiu d'artistes secundats per una associació o plataforma que vetlla pel bé de tota la comunitat. És indispensable que abans de denunciar un cas de males pràctiques puguis contrastar amb altres professionals i companys de professió. La denúncia legal amb un advocat seria l’últim pas a emprendre.

Per això la PAAC ofereix als seus socis i sòcies un servei de consultes sobre temes de fiscalitat, drets d'autor, contractes i altres aspectes que tenen a veure amb la teva activitat artística professional i les bones pràctiques. La comissió d’Àmbit Professional i Bones Pràctiques de la PAAC a través de l'Observatori de Bones Pràctiques Professionals t’assessorarà i donarà suport quan calgui encara que no siguis soci/a.

Què puc fer si em sento discriminat/da per a qüestions de gènere?

És convenient que les denúncies es facin públiques i, si pot ser, a través d'associacions, plataformes o iniciatives especialitzades en cada tipus de discriminació. Per exemple, pots recórrer a iniciatives com l’Observatori Cultural del Gènere per fer pública la teva denúncia o dirigir-te a la Comissió de Política i Comunicació Externa de la PAAC que podrà analitzar el context o la causa de la discriminació.

En aquest apartat pots trobar respostes senzilles a algunes de les preguntes més freqüents que rebem entorn de les Bones Pràctiques Professionals en l'àmbit de l'art contemporani.
 
Si no trobes resposta als teus dubtes en les "preguntes freqüents" pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic d'aquesta comissió. En el cas que la comissió consideri la teva pregunta d'interès general per a la comunitat d'artistes i professionals de l'àmbit de l'art la incorporarem en aquesta secció amb la resposta pertinent, però sense desvetlar la teva identitat.

 

Què és allò que anomenem honoraris d'artista?

S'anomena honoraris d'artista a Ia remuneració econòmica que rep l'artista pel treball o els serveis prestats. Aquests honoraris són aplicables per a l’encàrrec d'obra i/o projectes, l’adaptació d'una obra, la prestació de serveis professionals relacionats amb l'activitat, conferències, etc. En cas d'obra produïda els honoraris responen a la cessió de drets d’autor per a la divulgació o comunicació pública de l'obra.

És obligatòria la remuneració econòmica de l'artista?

La remuneració econòmica de l'artista pel treball realitzat o per la prestació de serveis que comporta la seva participació en una activitat artística és un dels tres essencials de les bones pràctiques i constitueix la base del seu reconeixement professional. Per això no pot confondre's amb el compliment d'altres drets econòmics ni amb el finançament dels costos de producció de l'obra.

Qui ha de reclamar la remuneració econòmica de l'artista?

L'artista és el primer responsable a exigir aquesta remuneració.

Com calculem aquesta remuneració?

Habitualment les institucions destinen quantitats estàndard per a la remuneració econòmica de l'artista, especialment en exposicions col·lectives. En projectes específics o exposicions individuals la remuneració varia. En qualsevol cas aquesta remuneració mai hauria de ser menor al 15% del cost total de l'exposició o activitat en la qual participa. Per això l'artista hauria de conèixer el pressupost global i detallat de I’activitat en la qual participa.

La remuneració econòmica de l'artista té alguna base jurídica?

La base jurídica de Ia remuneració econòmica de l'artista és el Dret de Comunicació Pública que estableix la Llei de Propietat lntel·lectual (TRLPI, articulo 20, apartat g). La seva gestió és personal (excepte en el cas de cessió prèvia de drets a una entitat de gestió col·lectiva de drets d'autor o a una distribuïdora). Només pot cedir-se per decisió expressa de l'autor, de manera limitada i amb la corresponent remuneració econòmica.

Hi ha conflictes sobre què és una exposició d'art?

La tipologia del que pot ser una exposició d’art és molt diversa, fent que a vegades s’incompleixin les bones pràctiques perquè s’interpreta que els objectes o materials que s’hi exposen, malgrat ser una exposició artística, no són obres d’art. Per això cal recordar que una exposició d'art és aquella que exerceix un acte de comunicació dins de l'àmbit de la cultura exclusivament a través de l'exhibició d'obres d'art o objectes artístics, reproduccions d'obres o elements vinculats, muntatges audiovisuals, actuacions en directe, materials de recerca, publicacions d’artistes, etc.

Què entenem com a pressupost d'una exposició?

S'entén com a pressupost total de I’exposició, Ia suma de totes les partides necessàries para dur-la a terme, tant les despeses específiques com les ordinàries. Conèixer-lo és important perquè la remuneració econòmica de l’artista hauria de correspondre’s al 15% del total d’aquest pressupost.

Quins costos ha d'assumir l'espai de difusió que organitza l'exposició i/o activitat?

En la pàgina 24 del "Manual de Buenas Prácticas Profesionales en las Artes Visuales" que tens disponible a la nostra web s’explica de manera detallada. A títol orientatiu serien: els costos de producció o d'adequació de les obres exposades, la remuneració econòmica de l'artista i del comissari, les despeses d'instal·lació de les obres, els honoraris dels tècnics, així com de totes aquelles persones que intervinguin en I’exposició, els costos de Ia publicació o catàleg, les despeses de comunicació (invitacions, mailing, premsa), el material o equip tècnic per a fer I’exposició, entre d’altres.

Què entenem com a costos de producció de l'obra?

Les despeses de producció d'una obra d'art o projecte corresponen a les partides econòmiques necessàries per a la realització i formalització de l'obra. Aquestes despeses varien notablement en relació al llenguatge, suport o manera de treballar de cada artista. En alguns casos les despeses de producció es limiten als costos dels suports i dels béns fungibles per al desenvolupament de l'obra però en altres casos s'entén com a producció de l'obra des de les despeses ocasionades durant els processos de recerca (viatges, estada i manutenció) fins a lloguer d'equips, contractació de serveis, honoraris d'altres professionals, etc. És molt important definir quines partides es consideren producció de l'obra quan establim una relació professional amb un espai comercial o galeria, ja que aquestes despeses solen recuperar-se al moment de vendre l'obra. Quedarien excloses les inversions en béns no fungibles o les despeses ocasionades per l'espai de treball habitual.

Què entenem com a adaptació d'obra ja produïda?

S’entén com a adaptació d’obra ja produïda una modificació que n’alteri la seva presentació final però no el seu contingut, com per exemple un marc, una peanya, manteniment o qualsevol adaptació a l’espai expositiu concret. Normalment es fa per necessitats de muntatge.

Puc recuperar la producció de l’obra quan es ven a través d’una galeria o intermediari?

Sí. La producció sempre s’hauria de recuperar en una venda tant si l’artista com la galeria l’han assumit. Abans de calcular els beneficis i de distribuir el percentatge corresponent a cadascuna de les parts caldrà pactar la quantitat que ha de recuperar cadascú i estipular-ho a través d’un contracte signat per ambdues parts. Així tothom en té constància escrita abans de realitzar la venda.
 
Això requereix portar un control acurat de les inversions realitzades per a la producció de l’obra i tenir les factures corresponents organitzades per a tal justificació.

Els percentatges de beneficis d'una galeria d'art o intermediari són estàndard?

No. El percentatge de beneficis es pactarà entre la galeria i l’artista. El tipus de comissió dependrà del tipus de relació amb la galeria (si és una relació puntual o no), haurà de tenir en compte l’aportació de cada part i hauria de reconèixer aquesta aportació de forma equilibrada. El més estès a Espanya és un percentatge d’un 50% en les galeries que representen a un artista de forma habitual.

En aquest apartat pots trobar respostes senzilles a algunes de les preguntes més freqüents que rebem entorn de les Bones Pràctiques Professionals en l'àmbit de l'art contemporani.
 
Si no trobes resposta als teus dubtes en les "preguntes freqüents" pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic d'aquesta comissió. En el cas que la comissió consideri la teva pregunta d'interès general per a la comunitat d'artistes i professionals de l'àmbit de l'art la incorporarem en aquesta secció amb la resposta pertinent, però sense desvetlar la teva identitat.

 

Equivalen, bases d'una convocatòria, premi i/o concurs a un contracte?

Sí, les bases d'una convocatòria, premi i/o concurs són un marc contractual. Presentar-se a una convocatòria, premi i/o concurs suposa l'acceptació de les bases i les condicions expresses en aquestes. No són un contracte en si mateix, però defineixen els deures i els drets de l'artista, així com haurien de mencionar els drets i els deures de l’entitat que organitza la convocatòria (espai de difusió, galeria, altres).
 
Les bases es consideren una oferta, que vincula en dues fases, la primera a tots els participants, encara que no siguin guanyadors, i la segona als guanyadors, que sovint tenen altres obligacions (desenvolupar un projecte, fer una exposició, etc.). Cal llegir atentament les condicions tant per als participants, els finalistes seleccionats com pel guanyador/a, per veure si estan ben regulades per a tothom, i determinar si el que hi estigui regulat, és convenient.

És segur treballar amb un contracte verbal?

El contracte verbal és un acord mitjançant el qual s'intercanvien termes i condicions de manera oral, tenint la mateixa validesa davant la llei que un contracte escrit –sempre que es pugui demostrar la seva existència per part d'una de les parts– i que a més a més ha de tenir els elements d'obligat compliment que estan estipulats per la llei. Però la millor opció és establir una relació professional mitjançant un contracte escrit.

Es pot fer un contracte per correu electrònic?

Una cadena o conjunt d’e-mails pot tenir un valor d’un contracte si d’aquest intercanvi d’e-mails entre l’artista i qui correspongui es pot veure que hi ha uns compromisos clars, que recullen tots els aspectes que un contracte ha d’incloure i queda clar que han estat acceptats per tots.

Què és un full de préstec o de dipòsit d'obra?

El que a la pràctica es coneix com a “full de préstec o dipòsit d’obra” és des d’un punt de vista legal un contracte civil complex compost de: 1) un dipòsit de l’obra (amb obligacions pel dipositari, és a dir, la sala o la galeria que custòdia l’obra, 2) la cessió del dret d’exposició pública i 3) un mandat remunerat per a la possible venda de l’obra. En alguns casos el “full de préstec o dipòsit d’obra” és el que ofereix la institució, espai o galeria en lloc d’un contracte. En aquest cas convé revisar que hi consten tots els aspectes, drets i obligacions de cadascuna de les parts.

Un albarà de lliurament, full de préstec o document de dipòsit d’obra equival a un contracte?

L’albarà de lliurament, a diferència del full de préstec, és un document que acredita únicament que l’obra ha estat lliurada a algú i que queda en possessió i a cura d’una altra persona. Per tant, la sola signatura d’un albarà de lliurament no és suficient per a explicar quina és la raó que justifica aquest lliurament.

Què passa si no faig albarà de lliurament?

Si no es fa albarà de lliurament, no hi haurà prova del desplaçament de la possessió i per tant li serà més difícil a l’artista provar qui la té. Si per les circumstàncies que siguin no és possible en aquell moment documentar el motiu pel qual es lliura una obra, el fet de tenir, com a mínim, el document acredita qui la té.

Qui ha de fer l’albarà de lliurament?

La redacció d’aquest document pot fer-la tant l’artista com l’espai de difusió, galeria, comprador… però sempre en duplicat i signat per les dues parts. Una còpia per l’artista que lliura l’obra i l’altra pel receptor/a.

Què ha de recollir l’albarà de lliurament?

Tens un model a la secció “Documents” de la nostra pàgina

Un albarà de lliurament és un certificat d'autenticitat?

No, un albarà de lliurament només certifica que una obra d'art s'entrega a algú per determinat temps i per determinades raons i que aquest algú n'és el depositari/a temporal amb una sèrie drets i d'obligacions sobre l'obra, per exemple la venda de la mateixa a tercers. Un certificat d'autenticitat és el document que certifica que una obra d'art és autèntica i el signa l'autor/a especificant-ne la fitxa tècnica completa i el nombre d'edició, en el cas d'obra seriada.

Quina informació ha d'aparèixer en un certificat d'autenticitat?

Un certificat d'autenticitat ha d'incloure el nom de l'autor/a, el títol de l'obra l'any o el període temporal de realització, les dades tècniques (llenguatge utilitzat, medi, suport, dimensions...), la descripció de l'obra si escau; i en el cas d'obra seriada el nombre de l'edició, el nombre d'exemplar al qual correspon l'obra, el nombre de proves d'artista (o altres variants: proves d'estat, H.C., etc.) i la signatura de l'autor/a. És també convenient incloure una o diverses fotografies de l'obra en el certificat o de forma adjunta.

En aquest apartat pots trobar respostes senzilles a algunes de les preguntes més freqüents que rebem entorn de les Bones Pràctiques Professionals en l'àmbit de l'art contemporani.
 
Si no trobes resposta als teus dubtes en les "preguntes freqüents" pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic d'aquesta comissió. En el cas que la comissió consideri la teva pregunta d'interès general per a la comunitat d'artistes i professionals de l'àmbit de l'art la incorporarem en aquesta secció amb la resposta pertinent, però sense desvetlar la teva identitat.

 

Què és una obra subjecte a drets d’autor?

Totes les obres d’art estàn subjectes a drets d’autoria. La Llei de Propietat Intel·lectual defineix com a obra objecte de propietat de propietat intel·lectual totes les creacions originals artístiques, literàries o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur, (s'inclouen també els programes d'ordinador que van ser assimilats a les obres literàries).

Què protegeix el dret d'autor?

Els drets d'autor protegeixen les creacions intel·lectuals que es concreten en obres artístiques, literàries i científiques, entre elles: obres audiovisuals, obra multimèdia, fotografies, escultures, pintures i dibuixos, llibres (trobant-se en aquest apartat qualsevol manual intern o protocol que pugui desenvolupar l'empresa independentment del tema), cursos de formació, fullets, obres d'arquitectura, composicions musicals, bases de dades, programes d'ordinador, pàgina web, plànols, projectes, maquetes, etc. En aquest sentit, no es protegeixen les idees sinó la forma en què les mateixes es materialitzen.

Qui és considerat autor/a d'una obra?

La condició d'autor/a l'ostenta la persona natural que crea l'obra artística, literària o científica, si bé les persones jurídiques també podran beneficiar-se de la protecció que concedeix la llei en els casos expressament prevists en aquesta com en el cas d’obres col·lectives.

Quina és la durada dels drets d'autor?

Existeix un marc en relació a la vigència dels drets patrimonials en l'àmbit dels drets d'autor que oscil·la entre els 50 fins als 70 anys després de la defunció de l'autor/a en el supòsit que els drets d'explotació recaiguin sobre una persona física (per exemple els seus hereus) o en una persona jurídica (una empresa o associació) comptant des de la data de creació de l'obra. Aquests criteris s'apliquen depenent de la normativa vigent a cada país, encara que la tendència és harmonitzar-se.

Què té com a objecte de protecció el dret d'autor?

El dret d'autor té per objecte un bé immaterial, l'obra, que no s'identifica amb el seu suport material o de qualsevol altre tipus, encara que necessiti del mateix per existir, per no desaparèixer immediatament i/o per poder ser explotada.

Poden cedir-se a tercers els drets de Propietat Intel·lectual?

Sí, però solament els drets d'explotació. Els drets morals són intransmissibles.

Què és el dret moral d'autor?

El dret moral de l'autor és un dret personalíssim, que té com a característiques el ser irrenunciable i inalienable, i, com a fi, el protegir l'autor a través de la seva obra. Comprèn el dret de divulgació, el dret a la paternitat de l'obra, el dret a la integritat, el dret de modificació, el dret de retirada o de penediment i el dret d'accés.

Què és el dret de divulgació?

L'autor té el dret a divulgar l'obra, i decidir el moment i la forma en què tal divulgació tindrà lloc.Per tant un artista sempre pot negar-se a exposar la seva obra fins i tot després de la transferència del dret de divulgació o comunicació pública. L’autor tindrà dret a reclamar la paternitat de l'obra i a oposar-se a qualsevol distorsió, mutilació o altres modificacions o alteracions de l'obra que puguin ser perjudicials per al seu honor o reputació.

Què s'entén per divulgació d'una obra?

Per divulgació d'una obra s'entén tota expressió de la mateixa que, amb el consentiment de l'autor/a, la faci accessible per primera vegada al públic en qualsevol forma. Una obra inèdita és aquella que no ha estat divulgada.

Què s'entén per dret a la paternitat?

L'autor/a té el dret moral de que se li reconegui l'autoria de l'obra fruit del seu enginy, és a dir el dret que se’l vinculi amb la seva obra. Suposa l'esment del nom, signatura o signe de l'autor/a sobre cada exemplar de l'obra. Així mateix aquest dret li permet a l'autor/a exigir l'esment dels títols professionals que posseeixi, d'altra banda i respectant sempre la voluntat del creador de l'obra. El dret de paternitat comporta la facultat de divulgar l'obra sota un pseudònim o anònim, ocultant la seva identitat.

Què és el dret a la integritat de l'obra?

L'autor/a té el dret a exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella, que suposi un perjudici als seus legítims interessos o menysteniment de la seva reputació. Implica que l'obra sigui coneguda tal com va ser concebuda per l'autor, i sigui mantinguda en tal estat fins que l'autor decideixi introduir modificacions en aquesta.

Què és el dret a la modificació de l'obra?

L'autor té dret a modificar la seva obra, sempre que respecti els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció dels béns d'interès cultural, si és que l'obra ha estat declarada com a tal. La modificació consisteix en la correcció i millora substancial, així com els canvis accessoris de l'obra sempre que siguin imprescindibles i es respecti l'essència de l'obra. Aquesta està sotmesa a una sèrie de límits en virtut dels drets adquirits per tercers.

Què és el dret de penediment o retirada?

L'autor té el dret a retirar l'obra del mercat quan ja no s'ajusti a les seves conviccions morals o intel·lectuals, després d'haver contractat la seva divulgació, i prèvia indemnització per danys als titulars dels drets d'explotació.

Què és el dret d'accés?

L'autor té el dret a accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, quan es trobi en poder d'un altre, per exercir el dret de divulgació o qualsevol que li correspongui.

Què són els drets patrimonials?

Son els drets relacionats amb l'explotació de l'obra i drets compensatoris. Els primers fan referència als drets exclusius que té l'autor en l'obra i als drets de remuneració per l'explotació de l'obra que faci un usuari. En els drets compensatoris s'inclou el dret per còpia privada. Els drets patrimonials han de ser considerats com un conjunt, és a dir, com totes les possibilitats d'explotació o gaudi econòmic derivades de la utilització de l'obra, cobrint qualsevol utilització. Mantenen una gran relació amb els drets morals, atès que permeten excloure o autoritzar els usos de l'obra, és a dir, l'autor o qui tingui els drets decideix qui podrà fer ús de la seva obra.

Què són i què engloben els drets exclusius?

Els drets exclusius són aquells que permeten al seu titular autoritzar o prohibir els actes d’explotació de la seva obra o prestació protegida per l’usuari, i a exigir-li a aquest una retribució a canvi de l’autorització que li concedeixi. Els drets exclusius engloben:
• Dret de reproducció
• Dret de distribució
• Dret de comunicació pública
• Dret de transformació

Què és el dret de reproducció?

L'autor/a té el dret a la fixació de l'obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l'obtenció de còpies de tota o part d'ella. Es tracta del dret a la mera producció d'exemplars de l'obra, de producció de còpies de la mateixa.

Què és el dret de distribució?

El dret de distribució, un dels drets de l’autor/a, és el dret de posar a disposició del públic l’original o còpies d’una obra mitjançant la venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma. És la manera d'explotació habitual per a determinades fixacions, tals com videos, audio, llibres, fulletons i qualsevol altra obra que s'incorpori a un suport tangible.

Què és el dret de comunicació pública?

El dret de comunicació pública és el dret de portar a terme qualsevol acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra sense la distribució prèvia d’exemplars a cadascuna d’elles.Per exemple, són actes de comunicació pública les dissertacions, projeccions d’obres audiovisuals, exposicions, o transmissions per fil, cable, fibra òptica o procediments anàlegs (transmissions de documents per correu electrònic, la seva inclusió a webs o intranets...). No es considera pública la comunicació quan es dugui a terme dins d’un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus.

Què és el dret de transformació?

L'autor té el dret a modificar o transformar una obra, adquirint així la titularitat de l'obra derivada o composta resultant d'aquesta transformació (per exemple, la versió d'una cançó).

Què són els drets de simple remuneració?

Els drets de remuneració, a diferència dels drets exclusius, no faculten al seu titular a autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seva obra o prestació protegida per l'usuari, encara que sí obliguen a aquest al pagament d'una quantitat dineraria pels actes d'explotació que realitzi, quantitat aquesta que és determinada, bé per la llei o en defecte d'això per les tarifes generals de les entitats de gestió. Els drets de simple remuneració engloben:
• Dret de participació en revenda d'originals plàstics.
• Dret de remuneració per còpia privada.

Què és el dret de participació en revenda d'originals plàstics?

Els autors d'originals d'obres d'art plàstiques tindran dret a percebre del venedor un 3% del preu de tota revenda de tals originals en subhasta pública, en establiment mercantil, o amb intervenció d'un comerciant o agent mercantil, sempre que aquest preu aconsegueixi almenys el valor de 1.803,04 €.

Què és el dret de remuneració per còpia privada?

La compensació equitativa per còpia privada s’estableix a la legislació espanyola i a la dels països membres de la Unió Europea en els que s’ha establert un límit al dret d’autor per afavorir el lliure accés a la cultura estimulant la reproducció en qualsevol suport de les obres ja divulgades quan es realitza pels ciutadans per el seu ús privat i a partir d’obres a les que han accedit legalment i quant la còpia no sigui objecte d’una utilització col·lectiva i no lucrativa. És una compensació als titulars dels drets de propietat intel·lectual per les remuneracions que deixen de percebre com a conseqüència d’aquest límit. El dret a remuneració per còpia privada ha estat i segueix subjecte a debat i modificacions de llei.

Quin tipus de drets puc cedir en un contracte?

Tots excepte els drets morals. Depenent del tipus de creació,modalitat d'obra i de quins drets vols cedir, es formalitzen en diferents contractes.

Què és una obra en col·laboració?

Per obra en col·laboració s'entén aquella obra en la qual diversos autors concorren en la seva realització corresponent els drets de propietat intel·lectual en la proporció que tots els autors/es determinin. Per a la divulgació i modificació de l'obra es requereix el consentiment de tots els coautors/es.

Quins són els diferents supòsits que existeixen en les obres en col·laboració?

•  Diverses persones contribueixen a la producció d'una obra, sent les seves aportacions inseparables i indistinguibles.
•  Diverses persones conflueixen a escriure com a comentaristes en una obra, en aquest cas, pot ocórrer que la suma total dels preceptes comentats per cada autor no compongui una unitat susceptible d'explotació separada, o per contra, es tracti d'una unitat temàtica.
•  Diverses persones cooperen en la realització d'una obra mitjançant les seves aportacions figurant com a coautors però sense la possibilitat d'esbrinar a quin d'ells és imputable cada part.
•  Diverses persones porten a terme la realització d'una revista composta per articles signats.
•  Diverses persones duen a terme la realització d'una obra i la seva col·laboració és un resultat unitari.

Quina és la durada dels drets d'explotació en les obres en col·laboració?

La durada dels drets d'explotació en les obres en col·laboració serà setanta anys computats des de la mort o la declaració de defunció de l'últim coautor.

Què cal tenir en compte en els contractes d'obres en col·laboració?

En els contractes d'obra en col·laboració, són diversos els aspectes a tenir en compte:
•  L'abast de l'aportació de cadascuna de les parts i el material necessari per a l'execució del mateix en cas que fos necessari.
•  L'ús que cadascú podrà fer d’aquest material.
•  Les obligacions de les parts.
•  La cessió de cada col·laborador al col·lectiu de tots els drets sobre l'obra resultant. Determinació del grau de cessió (exclusiu, no exclusiu, etc.)
•  Les condicions econòmiques pel treball realitzat.

Què és una obra col·lectiva?

Per obra col·lectiva s'entén l'obra realitzada sota la coordinació d'una persona natural o jurídica que l'edita i divulga sota el seu nom i està constituïda per la reunió d'aportacions de diferents autors la contribució personal dels quals es fon en una creació única i autònoma, per la qual hagi estat concebuda sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol d'ells un dret sobre el conjunt de l'obra realitzada. Sovint les obres de caràcter participatiu proposades per artistes, museus i centres d’art, es consideren obres col·lectives.

A qui corresponen els drets d'explotació sobre l'obra col·lectiva?

Els drets sobre l'obra col·lectiva correspondran a la persona que l'editi i divulgui sota el seu nom, excepte pacte en contrari, tant si és persona física com jurídica.

Què és una obra composta?

Per obra composta s'entén aquella en la qual l'autor de l'obra nova incorpora una o diverses obres preexistents sense la col·laboració de l'autor de les mateixes, per la qual cosa si escau, requereix la seva autorització. La incorporació de les obres preexistents a l'obra nova pot realitzar-se per la reproducció de tota o part d'ella o per la seva transformació.

Què és una obra derivada?

Aquella que comporta la transformació d'una obra preexistent, tals com les actualitzacions, anotacions, compendis i extractes, traduccions, adaptacions, revisions, resums, arranjaments musicals. És possible que l'autor de l'obra preexistent sigui també el de l'obra derivada, de no ser així, serà necessari el seu consentiment o autorització per a la transformació.

Quins drets tenen altres col·laboradors en l’autoria de l’obra?

Quan parlem de col·laboradors cal distingir entre la pràctica i el dret perquè hi ha diferències importants pel que fa a la titularitat dels drets d’explotació. Un col·laborador a la pràctica pot no tenir drets d’autor, mentre que un col·laborador en estrictes termes de propietat intel·lectual sempre serà coautor de la obra en la que hagi col·laborat.
 
La diferència és en el paper que jugui el col·laborador a la pràctica: si és un ajudant, segueix les instruccions de l’artista o fa aportacions tècniques i no té la última decisió creativa sobre la obra resultant, no serà coautor de la obra. En cas contrari, sí que és coautor/a.

Quins drets tenen els productors, coproductors, fonts de finançament en l’autoria de l’obra?

Com a regla general els drets d’un productor o coproductor, inversor o altre entitats que suposen el finançament de l’obra s’ha d’especificar a través d’un contracte o vindran especificats en les bases d’una convocatòria. En qualsevol cas només podran tenir drets d’explotació, però mai el drets morals ni d’autoria de l’obra.

Si treballo amb models, actors o intèrprets quins drets m’han de cedir per a formar part de l’obra?

Cal que els actors i els intèrprets cedeixin a l’artista de manera escrita, els següents drets: 1) la cessió per l’ús de la seva imatge, als efectes de la llei orgànica de protecció civil de l’honor, de la intimitat personal i familiar i de la pròpia imatge i 2) la cessió del dret de fixació de la seva interpretació o actuació més la cessió del drets de reproducció, distribució i comunicació pública. A l’apartat Documents de Bones Pràctiques d’aquest web hi trobaràs models de contractes per a aquestes cessions.

Si treballo amb persones no professionals o que apareixen en “segon pla” dins la obra també he de demanar la cessió de drets d’imatge?

El dret d'imatge està regulat en la Llei Orgànica sobre protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Tots aquests drets constitueixen per si mateixos part dels drets fonamentals protegits en la Constitució Espanyola i per tant gaudeixen d'una especial posició dins de l'ordenament jurídic espanyol. Es tracta d'un dret irrenunciable, inalienable i imprescriptible. Segons el Tribunal Constitucional, "la facultat atorgada per aquest dret, en tant que dret fonamental, consisteix en essència a impedir l'obtenció, reproducció o publicació de la pròpia imatge per part d'un tercer, sigui quina sigui la finalitat -informativa, comercial, científica, cultural, etc...- perseguida per qui la capta o difon". Per tant, hauries d’establir un document de cessió de drets per a totes les persones que apareixen a l’obra (fotografiats, entrevistats, en primer o en segon pla).

Què és una obra audiovisual?

Són obres audiovisuals les creacions expressades mitjançant una sèrie d'imatges associades, amb o sense so, que estiguin destinades essencialment a ser mostrades per qualsevol mitjà de comunicació pública de la imatge i del so, amb independència de la naturalesa dels suports materials en què estiguin incorporades aquestes obres (Art. 86 LPI). Freqüentment, l'obra audiovisual comercial és de producció complexa (intervenen molts professionals) i exigeix una forta inversió, sent el productor el que organitza i finança la producció, i el que organitza l'explotació.
 
Des del punt de vista de la seva autoria l'obra audiovisual és, a Espanya, i en general en el sistema continental, una “obra en col·laboració” (Art. 87 LPI), i ho és per definició legal i en benefici dels seus coautors, doncs significa que són titulars de la totalitat dels seus drets d'explotació, després tal qualificació legal és irrenunciable (Art. 55 LPI). En l'àmbit del “copyright” per contra, acostuma a considerar-se que el productor és l'únic titular de tots els seus drets, per tractar-se generalment d'una obra feta per encàrrec.

Com es distribueixen els drets en una obra audiovisual?

La producció d'una obra audiovisual comercial (per a cinema i televisió, fonamentalment, encara que també es van produint obres úniques o seriades específicament destinades a Internet, i obres “multiplataforma” ) suposa amb freqüència, des d'un punt de vista jurídic, una complexa i molt variable cadena de transmissions de drets de propietat intel·lectual. Si l'obra audiovisual no es basa en obres preexistents, la cadena s'inicia en els autors del seu guió original. Si està basada en obres preexistents, el productor després d'adquirir el dret d'adaptació audiovisual de les mateixes, ha d'encarregar a un guionista l'adaptació i adquirir també els drets sobre el guió adaptat. Amb els drets sobre el guió, ha de contractar a un variable (i amb freqüència elevat) nombre d'actors i de tècnics, algun dels quals seran autors de l'obra audiovisual (el director, i segons la normativa de cada país, possiblement d’altres), altres persones tindran drets connexos sobre les seves interpretacions i execucions (els actors i intèrprets de la música de la banda sonora). Unes altres encara que no siguin autores de l'obra audiovisual, són autores de les seves pròpies contribucions (figurinistes, directors d'art, compositors de música no composta específicament per a l'obra audiovisual …). En aquesta cadena poden participar també editors d'obres literàries (que poden haver adquirit els drets de transformació audiovisual de l'autor), productors de fonogrames (si preexisteixen a l'obra audiovisual, p. ex.), editors musicals, productors audiovisuals ( si es tracta, per exemple, d'un “remake”…).

Qui gestiona els drets d'autor?

L'autor/a d'una obra exerceix o gestiona els seus drets d'autor bé per si mateix o per disposició legal acudint a una Entitat de Gestió perquè actuï en el seu nom (segons l'article 147 a 159 TRLPI).

Què són les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual?

Les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual són associacions privades sense afany de lucre que es dediquen a la defensa i gestió col·lectiva dels drets d’explotació de les obres del seus associats/ades.
Actualment existeixen 8 entitats de gestió, cadascuna especialitzada en un tipus d’obra o acte d’explotació i es presenten com una garantia per a una eficaç gestió dels drets d'autor, buscant beneficiar tant als titulars de les obres com als usuaris. Per a funcionar, necessiten l'autorització del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, que haurà de ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat.

A què estan autoritzades les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual?

Les entitats de gestió poden concedir l'autorització no exclusiva per utilitzar una obra, recaptar i distribuir la remuneració obtinguda, així com impedir i detectar infraccions de drets i sol·licitar mesures per a la seva compensació.

Quines entitats de gestió de drets hi ha al nostre territori?

Les diverses entitats estan més o menys especialitzades segons el tipus d'obres (plàstiques, musicals, coreogràfiques...) i titulars (autors, artistes, productors). En l'actualitat existeixen les següents:
•  Entitats de Gestió de Drets de propietat Intel·lectual d'autors:
            Societat General d'Autors i Editors (SGAE)
            Centre Español de Drets Reprogràfics (CEDRO)
            Visual, Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics (VEGAP)
            Associació Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals (DAMA)
•  D'Artistes intèrprets o executants:
            Artistes intèrprets o executants, societat de gestió d'Espanya (AIE)          
            Artistes intèrprets, societat de gestió (AISGE)
•  De Productors:
            Associació de gestió de drets intel·lectuals (AGEDI)
            Entitat de Gestió de Drets dels productors audiovisuals (EGEDA)

Com exerceixen les seves funcions les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual?

Per gestionar els drets que els seus estatuts li tenen encomanats, les entitats de gestió concedeixen als usuaris autoritzacions no exclusives per utilitzar els drets dels col·lectius de titulars que representen a canvi d'una contraprestació econòmica.

Qui delimita la contraprestació econòmica?

La determinació de les contraprestacions econòmiques que els usuaris han d'abonar a les entitats de gestió per les autoritzacions que reben, les fixen les entitats de gestió mitjançant l'establiment de les tarifes generals. Aquestes no estan subjectes a la prèvia o posterior aprovació pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, sense perjudici de l'obligació de negociar les tarifes amb associacions d'usuaris que vulguin utilitzar els drets que tenen encomanats per a la seva gestió.

Com es distribueixen les quantitats recaptades per les entitats de gestió?

Les quantitats recaptades són abonades als seus legítims titulars decomptant prèviament uns percentatges variables destinats a atendre les despeses en què incorren per prestar aquests serveis. A més d'atendre a la seva finalitat de gestionar drets, les entitats per imposició legal han de prestar als col·lectius de titulars que representen serveis assistencials, formatius i promocionals.

Una entitat de gestió pot gestionar tots els drets de propietat intel·lectual integrats en una mateixa obra?

No. Els drets de propietat intel·lectual, que corresponen als autors, als artistes intèrprets o executants, als productors fonogràfics o audiovisuals i altres titulars, en el cas que s’integrin en una sola obra, es caracteritzen per la seva independència i compatibilitat.
 
La compatibilitat permet que sobre un suport (cd o cassete) que conté per exemple, un enregistrament exclusivament sonor (fonograma), coexisteixin o convergeixin els drets d'explotació reconeguts per la nostra llei a diferents titulars, així trobem els drets de l'autor de la lletra i la música, de l'intèrpret vocalista o executant dels instruments musicals i els de el productor de l'enregistrament que és aquell baix la iniciativa del qual i responsabilitat es duu a terme l'enregistrament. Aquesta varietat de titulars de drets es tradueix en la intervenció de les respectives entitats de gestió que tenen encomanades la gestió dels drets d'explotació.

Si una obra meva pertany a una col·lecció (pública o privada), el propietari és també propietari dels meus drets de propietat intel·lectual?

No. Quan un artista ven la seva obra, està transmetent només la propietat del suport físic de la mateixa, no els drets de propietat intel·lectual. L’únic dret que per defecte –és a dir, si no hi ha pacte en contrari– es transmet és el dret d’exposició pública de la obra (fins i tot encara que no hagi estat divulgada prèviament). Així ho disposa l’article 56 de la Llei de Propietat Intel·lectual.
 
Per tant el propietari no té més dret que el d’exposar l’obra i per tant no podrà, per exemple, fer-ne merchandising (samarretes, postals, tasses) o crear-ne una de nova a partir d’aquesta, si l’autor no ho autoritza expressament.

Si una obra meva pertany a una col·lecció (pública o privada), el propietari és també propietari dels meus drets d'exhibició pública?

Sí, per la mateixa raó anterior, a no ser que l’artista, en el moment de la venda ho prohibeixi (i el comprador ho accepti), el propietari té el dret d’exposició pública.

Si una obra meva pertany a una col·lecció (pública o privada), el propietari pot cedir la meva obra a un altre espai de difusió i aquest fer-ne ús sense remunerar-me els drets d'exhibició pública o reproducció de l'obra?

Amb un interpretació estricta de la Llei de Propietat Intel·lectual, el propietari només pot fer divulgació i/o comunicació pública de l’obra. El préstec o el lloguer de l’original queda exclòs dels drets que té el propietari perquè la llei els reserva a l’artista si no es pacta res al respecte. Així doncs, si aquest dret no consta cedit en el document de l’adquisició de l’obra, per tal de tenir dret a cedir-la sense que hi hagi remuneració a l’artista per dret d'exhibició pública o reproducció de l'obra, el propietari de l’obra haurà de demanar autorització expressa a l’artista.

És necessari registrar una obra d'art per a protegir-la?

No. L'obra queda automàticament protegida només pel fet de la seva creació, la inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual és voluntària.

Quins avantatges comporta registrar l'obra?

Els avantatges que ofereix la inscripció en Registre són, a més de proporcionar una prova qualificada que els drets inscrits existeixen i pertanyen al seu titular, tret que es demostri el contrari, la de fer públic els drets inscrits.

Com puc registrar una obra o prestació?

S'ha de presentar una sol·licitud davant el Registre de la Propietat Intel·lectual i pagar una taxa. El model de sol·licitud així com la documentació que cal acompanyar en cada cas, es faciliten en el Registre General de la Propietat Intel·lectual.

Què és el Copyright?

És un terme anglosaxó que es tradueix literalment com a “dret de còpia” que, en general, comprèn la part patrimonial dels drets d’autor (drets patrimonials). El dret d'autor és un conjunt de normes jurídiques i principis que afirmen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel simple fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita.

Què és una obra de domini públic?

Una obra passa al domini públic quan els drets patrimonials han expirat, que oscil·la entre els 50 fins als 70 anys després de la defunció de l'autor/a. Una vegada passat aquest temps, aquesta obra pot ser utilitzada de forma lliure, respectant-ne els drets morals.

Què són el Copyleft i les llicències lliures?

Com a copyleft es coneix tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari del copyright. El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman. Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o les llicències Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.

Què significa posar la meva obra sota una llicència creative commons?

Posar les teves obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. Aquestes condicions es poden escollir d'un llistat de sis en funció del teu interés. Els quatre principis combinables per a una llicència CC son:
•  Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l’autoria.
•  No Comercial (Non commercial): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials.
•  Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L’autorització per explotar l’obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
•  Compartir Igual (Share alike): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Quines llicències creative commons hi ha?

Les llicències CC es generen combinant els principis anteriors generant així les sis llicències entre les que pots triar:
•  Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
•  Reconeixement – No Comercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
•  Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
•  Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.
•  Reconeixement – Compartir Igual (by-sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
•  Reconeixement – Sense Obra Derivada (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.

Què he de fer per obtenir una llicència creative commons?

Per obtenir una llicència creative commons primer has d’escollir la combinació que vulguis. Un cop feta l’elecció obtindràs la llicència adient per a la teva obra expressada de tres formes:
• Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
• Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat.
• Digital Code: El codi digital o meta-dades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d’ús.

Què és el Dipòsit Legal?

El dipòsit legal és l'obligació de dipositar en una o diverses agències especificades, exemplars de publicacions de tot tipus (llibres, publicacions periòdiques, mapes, plànols, fullets de més de 4 pàgines i menys de 50, imatges...), reproduïdes en qualsevol suport i produïdes al territori nacional amb finalitats de difusió.

Quan ha de realitzar-se el Dipòsit Legal?

El dipòsit haurà de realitzar-se una vegada finalitzada l'obra, abans de la seva distribució o venda i estan obligats al mateix (tant a la seva sol·licitud com a la constitució del nombre) l'impressor per al cas de publicacions, i en el productor quan es tracti d'una altra classe d'obres.

Quin objectiu té el Dipòsit Legal?

La finalitat d'aquesta mesura és la de controlar la producció bibliogràfica nacional, aconseguint d'aquesta manera configurar un sòlid patrimoni cultural nacional. Així mateix, el dipòsit legal té la utilitat secundària de preconstituir una prova sobre l'existència i data de publicació d'una obra.

De què es compon el Dipòsit Legal?

El nombre del dipòsit es constitueix amb els següents elements:
- L'esment exprés de “dipòsit legal”.
- La sigla corresponent a cada província o localitat.
- El nombre d'inscripció que correspongui al dipòsit. Al final de cada any es tanca la numeració iniciant-se de nou en començar l'any següent.
- L'any de constitució del dipòsit.

Què és l’ISBN?

L’International Standard Book Number (ISBN) és un identificador internacional únic per a llibres o altres publicacions monogràfiques en qualsevol suport (llibres en paper o electrònics, vídeos educatius, llibres en cassettes...). Aquest sistema de numeració facilita la circulació i operacions comercials de les monografies al mercat editorial, ja que permet identificar el títol i l’edició d’una obra publicada per una determinada editorial o autor/a-editor/a, així com emprar la Base de dades ISBN per localitzar-la. A diferència del Dipòsit Legal, no és un identificador obligatori.

Què és el NIPO?

EL NIPO és el número d’identificació de les publicacions oficials, tant impreses com electròniques, de l’Administració General de l’Estat, els seus organismes i les entitats dependents o vinculades a ella, incloses en els programes editorials ministerials. Les publicacions oficials també han de complir la normativa vigent en matèria de l’ISBN i dipòsit legal.

En aquest apartat pots trobar respostes senzilles a algunes de les preguntes més freqüents que rebem entorn de les Bones Pràctiques Professionals en l'àmbit de l'art contemporani.
 
Si no trobes resposta als teus dubtes en les "preguntes freqüents" pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic d'aquesta comissió. En el cas que la comissió consideri la teva pregunta d'interès general per a la comunitat d'artistes i professionals de l'àmbit de l'art la incorporarem en aquesta secció amb la resposta pertinent, però sense desvetlar la teva identitat.

 

A quins impostos estic subjecte com artista?

L'artista està subjecte a l’IVA, l’Impost Sobre el Valor Afegit (10% en cas de venda d’obra i exempt en cas de prestació de serveis); i a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’IRPF que és un impost personal, progressiu i directe que grava la renda obtinguda en un any natural per les persones físiques residents a Espanya. El percentatge de l’IRPF pot variar, però actualment el tipus de l’IRPF és del 15%. Tot i així, els tres primers anys d'alta en l’IAE, s’aplica un tipus reduït que actualment és del 7%, (en aquest cas, és necessari que juntament amb la factura s’aporti la Declaració Censal d'Alta en l’IAE, per acreditar que es troba dins dels tres anys de reducció del tipus). El percentatge de l’IRPF sol anar canviant i els professionals estan obligats a saber-ho per a facturar el % de l’IRPF corresponent.

És el mateix estar donat d'alta d'activitats econòmiques i a la seguretat social (ser autònom)?

No. Són actes administratius diferents amb requisits diferents i que s’han de fer en determinat ordre. En primer lloc hi ha l’alta d’activitats econòmiques a Hisenda i en segon lloc l’alta d’autònoms a la seguretat social.

Per fer una factura he d'estar donat d'alta d'activitats econòmiques i a la seguretat social (ser autònom)?

Sempre que hagis de fer una factura has d’haver-te donat prèviament d’alta d’activitats econòmiques (IAE) davant d’Hisenda, sense excepció. Pel que fa a l’alta d’autònoms, l’article 1 de la Llei 20/2007 de l’Estatut del Treballador Autònom estableix que les persones que realitzin una activitat econòmica amb caràcter habitual han de donar-se d’alta com a autònoms. El Tribunal Suprem, en diferents sentències, ha tingut en compte el salari mínim interprofessional anual com a criteri per decidir quan una activitat és habitual.

Si els meus ingressos mensuals corresponen a un salari mínim interprofessional, cal que estigui donat d'alta d'autònoms?

El Tribunal Suprem ha considerat que, quan algú té uns ingressos anuals inferiors al salari mínim interprofessional anual, aquest fet és un indicador que l’activitat econòmica no té caràcter habitual i, per tant, no és necessari donar-se d’alta d'autònoms. La sentència del Tribunal Suprem (STS 6441/1997) que dicta doctrina jurisprudencial es limita als agents d’assegurances. Malauradament, no tenim cap sentència equivalent relativa als artistes.

No hi ha cap llei que m'eximeixi de la responsabilitat d'estar d'alta d'autònoms per exercir la meva labor professional?

Davant d’aquesta pregunta convé fer dues reflexions. La primera: no tenim doctrina jurisprudencial aplicable als artistes, l’argument l’apliquem per analogia. La segona: el que diu el Tribunal Suprem és que el salari mínim interprofessional anual és un criteri a valorar però també n’hi ha d’altres.

Si considero que tinc un Salari Mínim Interprofessional Anual i no em dono d'alta de la seguretat social què podria passar?

La Seguretat Social podria discutir l’aplicació del criteri del Salari Mínim Interprofessional Anual per deixar de pagar autònoms a un artista que, malgrat tingui uns ingressos anuals inferiors al salari mínim, hagi tingut una activitat habitual documentada a Internet en premis, presència als mitjans, etc. que demostrin que exerceix com a artista com a activitat professional única o amb caràcter marcadament principal. El criteri del salari mínim interprofessional anual no és un criteri 100% segur, ja que la Seguretat Social el podria discutir. Tanmateix, s’ha de dir que la pràctica de la Seguretat Social és, de moment, no exigir els autònoms d’aquells professionals que tenen uns beneficis (suma de les bases imposables menys despeses fiscalment deduïbles) per sota del salari mínim interprofessional anual.

Quina gestió és necessària per a donar-me d’alta d’Activitats Econòmiques a Hisenda?

S’ha de fer telemàticament a la pàgina de l’Agència Tributària o  presencialment a qualsevol oficina d’hisenda amb el model 036 i abans d’emetre les factures.

A quin epígraf m’he de donar d’alta d’Activitats Econòmiques per a poder fer una factura?

L’epígraf d’activitats econòmiques com a artista és el 861.

Quins tipus de factura puc realitzar com a artista quan m'he donat d'alta de l’IAE?

Pots realitzar factures en concepte de prestació de serveis (que necessàriament han d’estar directament vinculats amb l’activitat artística) o factures per a la venda d'obra.

Quins impostos apareixen en les meves factures?

Si la factura és de venda d’obra, anirà amb un 10% de l’IVA. Si la factura emesa és de prestació de serveis artístics, anirà exempta de l’IVA (incorporant a la factura la llegenda de l’epígraf corresponent: exempta en aplicació de l’article 20.U.26º de la Llei de l’IVA). Recorda que hisenda sap que pots facturar l’entrega d’obra amb un 10% de l’IVA i els serveis relacionats exempts de l’IVA perquè estic donat d’alta a Hisenda com a artista amb l’epígraf de l’IAE 861.

Quines dades ha d’incorporar una factura?

Una factura ha d'incorporar les següents dades:
• Dades del Professional (les teves dades): Nom i cognom/s. Domicili fiscal. NIF/CIF.
• La numeració: Les factures han d'anar cronològicament i correlativament numerades, és a dir, una rere l'altre, amb el que no es pot alterar ni la data ni l'ordre d'emissió. Respecte a la data de la factura el dia que apareix al document ha de correspondre's amb el dia d'emissió de la nota, no de la realització del servei. Per exemple, la factura número 406 no podrà tenir una data anterior a la número 405.
• Les dades del pagador: Han d'aparèixer les dades del client al qual va dirigida la factura. Les dades necessàries són les mateixes que en les dades del professional emissor (Nom i cognom/s o el nom legal. Domicili fiscal. NIF/CIF)
• El concepte/Descripció: Ha de constar la descripció completa i concreta dels serveis oferts.
• La base imposable (import brut)
• Els impostos desglossats (+ IVA del 10% o indicar que n'està exempta en el cas de prestació de serveis, i - I’RPF (si la factura és per a prestació de serveis)
• Signatura (la teva signatura)
• Dades bancàries (les teves dades bancàries). Aquí s’ha d'especificar l'IBAN i per a les factures el pagament de les quals necessiti una transferència internacional, a més han d'incloure el codi BIC/SWIFT.

Puc fer factures exemptes d'IVA?

Sí, però només en el cas que el concepte de la factura sigui per a prestació de serveis, que necessàriament han d’estar directament vinculats amb la teva activitat com a artista (realització de projectes, tallers, xerrades, cursos, performances, etc.) o per la retribució econòmica de la cessió de drets (de comunicació pública, reproducció, etcètera). En aquests casos, a peu de pàgina de la factura, has d’esmentar l’exempció de l’IVA a la qual t’aculls: “Factura exempta d'IVA en virtut de l’article 20.U.26º de la Llei de l’IVA”.
 
No, si hi ha venda o transacció d'obra. Quan hi ha entrega d’obra, la factura ha de contemplar l’IVA. Els artistes estem subjectes a un IVA de tipus reduït del 10% en l’entrega d’obra.

Què es considera prestació de serveis?

Una prestació de serveis és qualsevol activitat, tasca o feina que una persona es compromet a fer per a una altra a canvi d’un preu. El contingut de la prestació (això és, l’activitat, tasca o feina) pot variar molt en funció de l’activitat econòmica. En el cas dels artistes, les prestacions de serveis que es poden facturar sota l’epígraf de l’IAE 861, que és el que correspon als artistes, són totes aquelles prestacions de serveis directament vinculades amb l’activitat de l’artista en tant que artista: cursos, xerrades, tallers, performances, etc. com també els encàrrecs d'obra o la realització de projectes i o la cessió de drets (de comunicació pública, reproducció, etcètera). Els requisits de la facturació que aquí tenim en compte són els de l’epígraf 861.

I si la prestació de serveis que he de facturar no està directament vinculada amb la meva labor artística?

Quan l’artista realitza prestacions de serveis que no són pròpiament artístiques, sinó pròpies d’altres professionals com ara editors, dissenyadors gràfics, dissenyadors web, gestors culturals, etc. s'haurà de donar d’alta també a l’epígraf que correspongui i facturar amb l’IVA que pertoqui segons la naturalesa de la prestació dels serveis (per tal de saber l’epígraf i l’IVA que heu d’aplicar, podeu trucar al telèfon al servei d’informació tributària bàsica, que és un servei gratuït que presta Hisenda).

La prestació de serveis està exempta d’IVA?

Sí, es troba a l’article 20.U.26º de la Llei de l’IVA. El que li diu a Hisenda si estem facturant correctament o no és si facturem de conformitat amb l’epígraf 861. Si facturem serveis exempts d’IVA, aquests estan directament relacionats amb la nostra activitat artística i estem donats d’alta a Hisenda en l’epígraf 861, estem facturant correctament.

He de mencionar a la factura que la prestació de serveis està exempta d’IVA?

Els professionals que consignin l'exempció de l’IVA, han de fer esment en la mateixa factura a la Llei i l'article que contempla aquesta exempció posant al peu de pàgina de la factura la referència següent: “Factura exempta d'IVA en virtut de l’article 20.U.26º de la Llei de l’IVA”.

Una factura de prestació de serveis sempre ha de contemplar la retenció de l'IRPF?

En una factura l’IRPF fa referència a la retenció sobre el nostre impost sobre la renda de les persones físiques (la nostra renda). Depenent de qui sigui el destinatari de la factura ho farem amb retenció d'IRPF o sense retenció. Aquests són els casos:
            • Quan facturem a persones jurídiques o a autònoms residents a Espanya, hem de facturar sempre amb retenció d’IRPF.
            • Quan facturem a persones jurídiques o professionals estrangers normalment no, però hi ha excepcions, en aquests casos convé demanar assessorament fiscal o fer una consulta a Hisenda.
            • Quan facturem a usuaris o clients finals facturem sense retenció, siguin residents a Espanya o a l’estranger.
Sempre hem d'indicar a la factura el percentatge de retenció de l'IRPF vigent.

Quin percentatge de l’IRPF em reté el client, professional o persona física o jurídica a qui jo emeto la factura?

A partir del 12 de juliol de 2015 el tipus de l’IRPF és del 15%. Tot i així, els tres primers anys d'alta en l’IAE, tenen un tipus reduït, que a partir del 12 de juliol de 2015, el percentatge és del 7%. En aquest cas, és necessari que juntament amb la factura s’aporti la Declaració Censal d'Alta en l’IAE, per acreditar que es troba dins dels tres anys de reducció del tipus. Aquest tipus de l’IRPF sol anar canviant i els professionals estan obligats a tenir-ne coneixement i per tant facturar el % de l’IRPF que correspongui.

Puc recuperar l’import de la retenció de l’IRPF?

La retenció és un import d’uns diners que són teus però que el teu client no et paga a tu (per això es resta o va en negatiu a la factura) sinó que els paga a Hisenda a compte del teu impost sobre la renda. És per aquesta raó que, de vegades, quan fem la liquidació anual de l’impost sobre la renda, és possible que Hisenda ens torni diners.

En el cas de venda d'obra quin IVA té la factura?

La factura de venda d'obra incorpora un IVA de tipus reduït del 10% només si qui emet la factura és l'autor. Recorda que quan emets factures amb IVA has de pagar-lo i declarar-lo al trimestre que correspongui a Hisenda a través del model 303.

Què s'entén per venda d'obra?

Entenem com a venda d'obra quan hi ha una transacció de compra i venda on s'entrega una obra física, document o contracte d'adquisició (en el cas per exemple d’intervencions específiques a l’espai, obres que s’han de refer cada cop que s’exhibeixen...).

He d'aplicar retenció de l’IRPF en una factura de venda d'obra?

La retenció d'IRPF no s’aplica en l’entrega d’obra. Els artistes només han d’aplicar la retenció en el cas de prestació de serveis (veure apartat corresponent).

Si venc una obra a través d'una galeria o intermediari jo he d’emetre alguna factura?

Sí, tu has de fer una factura per la part corresponent als teus beneficis a la galeria o intermediari que hagi fet la venda. Habitualment l'intermediari factura al comprador l’import íntegre de la venda d'obra (amb un IVA del 21% o un IVA variable) i tu hauràs de fer una factura al teu intermediari pel valor de la quantitat dels teus beneficis (amb un IVA de tipus reduït del 10%). En rares ocasions, l'intermediari pot emetre al comprador una factura corresponent a la seva part de beneficis en funció del preu de venda de l'obra (amb un IVA del 21% o un IVA variable) i tu pots emetre al comprador una factura corresponent a la teva part de beneficis en funció del preu de venda de l'obra (amb un IVA del 10%).

Com facturem a clients de la Unió Europea?

Pel que fa a l’IVA, primer de tot, cal saber si, tant nosaltres com el nostre client, estem inscrits al ROI o Registre d’Operadors Intracomunitaris (el registre d’empresaris residents a la Unió Europea que treballen, a part del seu territori nacional, amb clients i proveïdors d’altres països de la Unió Europea). Com ho podem saber? Totes aquelles persones físiques i jurídiques donades d’alta al ROI tenen un número d’IVA comunitari o europeu assignat. Podem saber si una persona física o jurídica està donada d’alta al ROI, buscant-la pel seu número d’IVA comunitari o europeu al cercador del ROI (https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/tramitacion/ZZ09.shtml)
Si els dos estem donats d’alta al ROI, facturem sense IVA i al peu de plana de la factura posem “inversió del subjecte passiu: operació intracomunitària”). Si algun dels dos no està donat d’alta al ROI, facturarem l’IVA de la següent manera: entrega d’obra 10% d’IVA i prestació de serveis, exempt d’IVA, indicant, en aquest darrer cas, al peu de plana “factura exempta d’IVA en virtut de l’art. 20.26ºde l’IVA”.
 
Pel que fa a l’IRPF, els clients estrangers, i això inclou els clients de la UE, en general, no tenen l’obligació de retenir-nos l’IRPF i, per tant, a la factura no haurem de descomptar l’IRPF (com sí que fem en el cas de clients residents a Espanya que són autònoms o societats).
Hi ha algunes excepcions a aquesta regla (veure apartats C i D de l’article 76 del Reglament  de l’IRPF). Tanmateix, les excepcions no ens han d’amoïnar, ja que és obligat que ens practiqui la retenció de l’IRPF qui, amb independència del que hem posat a la factura, ens ha de practicar la retenció. Per tant, si ens trobem en el cas d’una excepció, ja ens n’informarà el client.

I quan hagi de facturar fora de la Unió Europea?

Quan facturo per entrega d’obra fora de la Unió Europea, facturo sense IVA, sense IRPF i hauré de tenir en compte els aranzels que correspongui. En aquests casos, convé rebre assessorament d’empreses de transport internacional o transitaris que ens ajudaran en la gestió de la presentació de la documentació necessària per fer l’exportació de l’obra i la liquidació dels aranzels que correspongui.

Haig de fer factura quan m'atorguen una beca o premi en presentar-me a una convocatòria?

Quan ens concedeixen un premi o una beca, en principi, no seria necessari emetre cap factura. La resolució de la convocatòria en favor nostre ja justifica davant d’Hisenda que ens ingressin els diners de l’ajut als que deduiran la retenció de l’IRPF. Tanmateix, la gran majoria d’entitats demanen factura i, a més, especifiquen “impostos inclosos”.

Si a les bases de la convocatòria ens especifiquen "impostos inclosos”, què vol dir?

Quan en una convocatòria ens especifiquen “impostos inclosos”, vol dir que l’entitat que concedeix el premi no assumirà cap impost derivat de la convocatòria i que, per tant, qualsevol impost ha de poder-se pagar amb l’import especificat en la convocatòria. En aquest cas, l’IVA i l’IRPF tenen lògiques diferents que convé distingir.

Quan haurem de fer la factura amb IVA en una convocatòria?

En el cas que la convocatòria impliqui adquisició d’obra estem subjectes a un IVA de tipus reduït del 10%.

Com he de calcular els imports per fer la factura quan les bases de la convocatòria impliquen una adquisició d'obra i l’import s'expressa amb "impostos inclosos"?

Si a la convocatòria s'especifica que l’import és amb “impostos inclosos” has de calcular la base imposable per tal que el líquid que l’entitat pagui sigui el total esmentat. Com? Dividim l’import per 1,10. La xifra obtinguda correspon a la base imposable. A aquesta base apliquem el 10% de l’IVA i el resultat serà la xifra exacta. D'aquesta manera l'import final que l’entitat pagaria no es veuria afectat pels impostos.
Per exemple, si la quantitat esmentada a la convocatòria fossin 1000 € impostos inclosos segons la fórmula anterior la factura es desglossaria de la següent manera:
·      Base imposable: 909,09
·      IVA (10%): 90,91€
·      Líquid a pagar: 1000€

En quin cas ens poden demanar fer una factura amb IRPF en una convocatòria?

En el cas que la convocatòria impliqui prestació de serveis artístics però en la que no hi ha entrega o adquisició d’obra. En aquest cas, la factura estarà exempta d’IVA (veure l’apartat d'impostos) però portarà IRPF al 15%. Posem un exemple: Si la quantitat esmentada a la convocatòria fossin 1000 € impostos inclosos segons la fórmula anterior la factura es desglossaria de la següent manera:
·      Base imposable: 1000€
·      IVA (exempt per l’article 20.U.26º de la Llei de l’IVA): 0€
·      Retenció o IRPF (15%): -150
·       Líquida a pagar: 850

I si la convocatòria contempla lliurament d’obra i prestació de serveis al mateix temps?

Si la convocatòria contempla la prestació de serveis i adquisició d'obra i a més especifiquen impostos inclosos, haurem d'aplicar l'IVA i la retenció d'IRPF. Posem un exemple: Si la quantitat esmentada a la convocatòria fossin 1000 € impostos inclosos apliquem la fórmula següent: Dividim l’import de l’ajut o beca per 1,1. La xifra obtinguda correspon a la base imposable. A aquesta base apliquem el 10% d'IVA i el 15% d'IRPF i el resultat serà la xifra exacta. D'aquesta manera l'import final que l’entitat pagaria no es veuria afectat pels impostos. Segons la fórmula anterior a factura es desglossaria de la següent manera:
  • Base imposable: 909,09
  • IVA (10%): 90,91€
  • Retenció o IRPF (15%): -136,36€
  • Líquida a pagar: 863,64€

Una factura serveix per a certificar l'autenticitat de l'obra?

Una factura és un document que documenta la propietat de l'obra però no és un certificat d'autenticitat.

Quan l’artista ven una obra l’ha de signar?

Si és possible i no interfereix en el contingut de l'obra pots signar-la i indicar-hi el nombre d'edició a la qual correspon a la part inferior, laterals o a on millor consideris. Si no vols signar sobre la superfície de l'obra, pots fer-ho al seu revers. En el cas que vagi emmarcada, sobre un suport o sigui un arxiu reproduïble (per exemple obra audiovisual) el més convenient és realitzar un document que certifiqui l’autenticitat de l’obra, el nombre d’edició i les dades tècniques específiques d’aquesta, el que denominem Certificat d'Autenticitat.

Quines dades han d'aparèixer a un certificat d'autenticitat?

A un Certificat d'Autenticitat ha d'aparèixer el nom de l'autor, el títol i l'any (o període) de realització de l’obra, les dades tècniques, la descripció de l'obra si escau, i la signatura de l'autor. En el cas d’obra seriada a més haurà d'especificar-se el nombre d'exemplars que componen l'edició, el nombre d'exemplar al qual correspon l'obra entregada i el nombre de proves d'artista (o altres edicions que s’hagin fet de la mateixa obra, tipus edició especial, hors commerce…).

La galeria o representant té la potestat d'emetre certificats d'autenticitats de l'obra de l'artista?

No. La galeria pot reconèixer els drets morals sobre l’obra de l’artista, en concret els drets d’autoria de l’obra, però si l’artista és viu, el certificat d’autenticitat el farà i signarà l’autor/a.

Com funcionen altres formes de poder facturar que no sigui donar-se d’alta d’autònoms, per exemple a través d’una cooperativa o altres plataformes?

Recentment, han aparegut diferents “plataformes” que funcionen de la següent manera:
 
·  La plataforma factura al client final en comptes de fer-ho l’artista.
·  L’artista no ha de donar-se d’alta d’autònom ni tampoc a Hisenda i no ha de liquidar ni presentar els diferents models davant d’Hisenda.
·  La plataforma dóna a l’artista d’alta a la seguretat social en el Règim General com a treballador de la plataforma durant un número determinat de dies en funció de l’import de les factures a cobrar. L’equivalència dies/import de les factures dependrà de les regles de joc previstes entre l’artista i la plataforma.
 
Heu de tenir però, molt en compte, que l’import de les factures a cobrar tindrà les següents despeses:
 
·  El sou de l’artista.
·  La contribució a la Seguretat Social de l’artista.
·  La contribució a la Seguretat Social de la plataforma.
·  La plataforma, a més, es queda un % de les factures a cobrar en concepte de despeses de gestió.
 
Les plataformes poden ser associacions (per exemple, l’Associació Professional de Músics de Catalunya) o cooperatives (per exemple, Smart-IB).
 
De moment, no tenim coneixement que cap d’aquestes plataformes hagi tingut problemes amb l’Administració. Tanmateix, la llei de l’IVA exigeix que la factura l’emeti la persona física o jurídica que ha prestat els serveis o realitzat l’entrega de béns. En conseqüència, la legalitat d’aquest tipus de plataformes podria ser discutible.

A nivell econòmic, què em surt més a compte, ser autònom o facturar a través d’una cooperativa o aquest tipus de plataformes?

En general, econòmicament és millor estar donat d’alta com a autònom, ja que els costos inherents al Règim General són més elevats. Tanmateix, si el nostre volum de facturació és molt petit i no volem haver de facturar ni presentar els diferents models a Hisenda cada trimestre, treballar a través d’aquestes plataformes pot ser una solució atractiva.

Què he de fer si contracto prestació de serveis a altres professionals (intèrprets, actors, ballarins…) per a l’execució de l’obra?

Signar un contracte de col·laboració amb ells/elles. Trobaràs exemples en l’apartat Documents d’aquesta web dins de l’apartat de Bones Pràctiques. Recorda que a més a més, quan aquests professionals et facturin amb retenció d’IRPF, has d’enrecordar-te de pagar la retenció en nom seu a Hisenda presentant al trimestre que correspongui el model 111.

Què he de fer si contracto prestació de serveis a altres professionals (fotògrafs, càmeres, tècnics de so…) per a l’enregistrament de l’obra?

Signar un contracte de prestació de serveis amb ells/elles. Trobaràs exemples en l’apartat Documents d’aquesta web dins de l’apartat de Bones Pràctiques. Recorda que a més a més, quan aquests professionals et facturin amb retenció d’IRPF, has d’enrecordar-te de pagar la retenció en nom seu a Hisenda presentant al trimestre que correspongui el model 111.