L'excepció i la norma

Espais com aquest no haurien de ser una excepció. Avui es tanca Art Nou i sembla que haguem de donar les gràcies per tenir un espai on donar a conèixer l’art que neix de les generacions més joves, el que el mercat en diu l’art emergent.

Ja sabem com de precari és el nostre entorn, com de precari és el sistema que sosté això que en diem art. En els darrers temps s’hi suma l’amenaça sobre espais que han servit per forjar generacions d’artistes a la ciutat i al país com Can Felipa. El mes d’abril es va renovar la direcció del programa, les formes van ser molt poc transparents. Hem fet pressió, hi estem vigilants, però espais fundacionals com Can Felipa no haurien d’estar penjant d’un fil. S’hi suma el futur del la ubicació, ara mateix sense espai previst a partir de l’any 2028.

Ara parlem de Can Felipa, que com sabeu està en un punt de futur incert. Però pensem també en la Sala d’Art Jove, que fa mesos que no té un espai, en el Centre d’Art Maristany que ja va passar a millor vida, en La Capella de Sant Roc a Valls, o l’enyorat Espai Zer01 a Olot. Les solucions hi són, s’han ofert locals, espais prou dignes, però la resposta és sempre la mateixa: no hi ha pressupost. Mentre veiem com any rere any la cultura de l’aparador i dels macroesdeveniments eixuguen els pressupostos de cultura.

La deriva neoliberal de les polítiques culturals a Barcelona i arreu, va tenyint a poc a poc les ciutats i trastoca pilars bàsics per garantir el dret a l’accés a la cultura i també la creació i la cultura de base. La cultura sense creació no és res. La cultura sense les persones, tampoc.

En la incertesa en què ens aboca el panorama cultural de la ciutat, a favor d’un model cada cop més mercantilitzat i que no pensa en el veïnat, ni en l’accés a la cultura, ni en la creació, necessitem veure decisions fermes de l’administració per defensar espais com Can Felipa i apostes per espais per a la creació jove com la Sala d’Art Jove.

Ampliar els drets culturals de la ciutadania als barris, garantir espais per a l’art emergent i fer que la ciutat bulli no té res a veure amb netejar-se la cara amb la “cultura” feta amb quatre rals, sinó que té a veure amb el futur del país i amb creure’s de veritat que això que fem és alguna cosa que val la pena de ser viscuda i pregonada als 4 vents. Les polítiques culturals que no aposten per la cultura de base i projectes fonamentals pel desenvolupament de les carreres artístiques com Can Felipa tenen una conseqüència: l’afebliment del teixit creatiu. Davant d’això, des de la PAAC denunciem què està passant, demanem espais artístics i bones pràctiques, i recordem que la transformació serà col·lectiva o no serà!