Edatisme
Què és l'edatisme i com podem combatre'l?
Una guia per detectar formes d’edatisme i lluitar per erradicar-les tant en el nostre dia a dia com a artistes, com a les institucions i centres d’art.
Durant la recerca sobre envelliment i la condició professional en arts visuals s'han identificat algunes accions concretes en forma de propostes de sensibilització, impuls de canvis legislatius i creació d'oportunitats de consciència i visibilitat tant dins com fora dels sectors professionals.
- Edatisme:
El terme edatisme (ageism en la versió anglesa) el devem a Robert Butler, que va encunyar aquest terme el 1969 per a definir la discriminació per edat, descrivint el procés d'elaboració d'estereotips i discriminació contra les persones grans. Segons Butler, l'edatisme inclou tres aspectes principals:
- Les actituds i prejudicis cap al procés d'envelliment i la vellesa.
- Les pràctiques discriminatòries.
- Les polítiques institucionals que perpetuen uns certs estereotips sobre les persones grans.
Actualment, el terme també s'amplia a la discriminació per edat també infringida als més joves i infants.
- Alguns dels estereotips i actituds negatives més recurrents vers l'envelliment:
- Despersonalització: totes les persones grans són iguals
- A partir dels 65 ja s'han de retirar de la vida activa que no serveixen
- A partir de certa edat tots som avis, àvies, vells, velles, etc.
- Deshumanització: els vells no entenen, no serveixen, no aporten
- Edat equivalent a malaltia, deteriorament, tristesa, aïllament
- La gent gran és lenta, és desconfiada
- La gent gran és dependent
- La gent gran és rígida, ja no pot aprendre res nou
- La gent gran està desconnectada del món real
- La gent gran no té interès, no té desig
- Infantilització: parlar als grans com si fossin nens
- Considerar l’experiència com a signe de caducitat
- L’autocensura: jo ja no puc, jo ja no entenc, jo em vaig quedar en…
Pots contestar l'enquesta oberta sobre envelliment i arts visuals, si aquest tema t'afecta especialment.