Història 14 d'Eman Abu Shawish

Moments d’aniversari robats:

Passem la gran part del dia intentant preparar alguna cosa de menjar per la família. Això ens pren molt de temps, perquè fem servir llenya que triga a encendre’s i només hi cap una olla cada vegada.

No són importants els ulls vermells i el continu vessament de llàgrimes, ni tampoc les cremades del foc en les nostres mans. El que realment importa és que no els veig amb gana. Tindria una cicatriu en el meu cor causada per la culpa si algun d’ells, Déu no vulgui, es convertís en màrtir mentre anhelés menjar…

Quan acabem de cuinar, ens canviem de roba i ens reunim per llegir algun versicle de l’Alcorà abans que es faci fosc. Aquests dies s’està fent fosc molt abans de l’habitual.

Els nens estan asseguts al terra de l’habitació en què dormim des del començament de la guerra. Vaig disposar els trossos de malvins en un plat de plàstic i vaig col·locar una espelma electrònica al mig. En un altre plat vaig posar el que vam poder recollir de galetes i vaig caminar cap a ells sostenint els dos plats mentre cantava: “Per molts anys…”

Fayruz va ser la primera a aplaudir! Després, la van seguir els seus germans mentre cantaven amb mi. Si les cèl·lules del seu cos poguessin parlar, ens haurien dit que estaven ballant d’alegria. I si jo pogués, hagués agraït a la foscor per ocultar la incontrolable allau de llàgrimes sobre el meu rostre… Vaig plorar per la puresa de la innocència de la meva filla; aquesta filla que estava eufòrica amb menys que uns cacauets… O potser vaig plorar perquè vaig enganyar al temps i vaig robar per als meus fills i per a mi divuit minuts d’alegria, de somriures genuïns i de càlids desitjos, abans que un atac aeri dirigit cap a un lloc proper sacsegés el terra, l’edifici i els nostres cors… Tots els meus fills van tornar a la meva falda, espatlles i costats, on pertanyen… i vam començar de nou els rituals de la por i el fals somni.

Això, estimades amigues i amics, és la infància a Gaza. Un somni bloquejat per pocavergonyes de tots els racons; pocavergonyes que lliuren guerres sobtades que no permetran que el senzill somni d’una nena es compleixi. Llavors, reemplacem la situació per una realitat que puguem forçar, fins que la vida o la mort trobin el seu camí cap a nosaltres.

Eman Abu Shawish – Professional de salut mental en UPA, Gaza.

Palestina, 6 de novembre de 2023

Per llegir totes les històries: http://upaconnect.org/category/gaza2023