Història 22 de Naheel Al Qassas

Dia trenta-u de la guerra...

Trobo a faltar la meva petita neboda de cabells rossos i arrissats.

La meva neboda té 3 anys i mig i és tan dolça com les papallones. També és entremaliada, li encanta divertir-se i vestir bé. I li ENCANTA el gelat! Es menja el gelat de tal manera que fa que a qualsevol que la vegi menjar li vingui de gust el mateix que a ella. Un dels seus moments més feliços és quan em pinta els llavis a mi i després a ella mateixa i sortim a fer-nos fotos i vídeos. Mai perd el somriure quan em veu, perquè les dues som un sol cor dividit en un cos gran i un altre petitó.

L’Elia té un germà petit anomenat Omar, d'un any i mig i pell bruna, molt maco. Ell i la seva germana són un tros de la meva ànima.

Aquesta maleïda guerra ens va separar i no els he vist des que va començar. Els trobo molt a faltar. Anhelo abraçar-los i jugar amb ells.

Havia planejat portar l’Elia a un parc d'atraccions el cap de setmana, però en comptes d'això vam tenir una cita amb la guerra. Em fa molta pena no haver-hi pogut anar perquè a l’Elia li encanta la mar i li encanta la zona de jocs Kids' Land, sobretot saltar en el trampolí.

Des del començament de la guerra hem tingut grans dificultats amb les comunicacions. Vaig intentar una vegada i una altra aconseguir cobertura per veure com estaven i fer una videotrucada! Quan per fi ho vaig aconseguir l’Elia em va veure la cara, va somriure i em va dir: "Tia, tinc por. Vull joguines i mar! Et vull i et trobo molt a faltar." Després va enganxar la cara a la pantalla del telèfon com si volgués entrar-hi i abraçar-me. L’Elia va començar a plorar desconsoladament. Llavors la seva mare, la meva germana Suhad, va agafar el telèfon i em va dir que l’Elia està terroritzada i que cada vegada que sent explosions a la nit pregunta si són per a una festa d'aniversari. I afegeix: "Què és això, mami? Però tinc molta por, mami!" Després obre les seves dues manetes cap al Cel i diu: "Déu, si us plau, que parin els bombardejos!".

Feia poc que l’Elia s'havia acostumat per fi a dormir a la seva habitació, però ara només vol dormir al costat dels seus pares, en un intent desesperat per alleujar les seves pors. Em pregunta quan acabarà el bombardeig i quan podré portar-la a la platja o a la zona de jocs... i com responc a aquestes preguntes a una nena petita?!

La meva germana Suhad m’explica com se li trenca el cor en no poder concedir a l’Elia el seu desig de plàtans en aquests temps difícils, i ella crida: "Papa, vull pollastre i ou". No podem aconseguir ni plàtans, ni pollastres, ni ous! Com podem explicar a un nen petit que a Gaza no hi ha plàtans, ni ous, ni pollastres? Com pot una nena de tres anys i mig comprendre el que està passant? Sento que el meu cor és a punt d'estripar-se de dolor per ella i per tots els nens de Gaza, i pels adults que moren d'angoixa intentant cuidar els seus fills en aquestes horribles circumstàncies.

No tenen tots els nens dret a accedir a un espai segur on jugar i divertir-se, i a un entorn net amb zones verdes i parcs?

No tenen dret a sentir amor i seguretat?

No tenen dret els nens a estar protegits en les crisis i les guerres?

Des del 7 d'octubre no he tingut als meus braços a l’Elia ni a l’Omar. I des de fa uns dies no sé si estan vius. I si estan vius no sé si tenen gana, set o estan malalts. No sé si algun membre de la meva família ha mort o ha sobreviscut, ni si la meva estimadíssima Elia i el meu petit Omar se senten espantats i sols, sense una abraçada que els consoli... i la meva germana... no sé com passa els seus dies. Quant a mi, vaig descobrir com morir mil vegades sense deixar la vida.

Som vius però no estem bé; però ens mantenim alçats i ferms, i encomanem a Déu els nostres fills i a nosaltres mateixos. A mesura que la situació augmenta en complexitat i brutalitat, reso per un miracle i una intervenció divina que faci d'aquesta nit l'última d'aquestes desgraciades nits.

Sempre agraïda i per la gràcia de Déu; que Ell sigui la nostra ajuda.

Naheel Al Qassas

Professional de la salut mental, UPA - Gaza, Palestina

23 de novembre de 2023

Llegiu totes les històries: http://upaconnect.org/category/gaza2023