Història 25 de Naheel Al Qassas

En el matí quaranta-tres de la guerra contra Gaza... Un matí de dignitat des de l'orgullosa i resilient Gaza...

No ens queda res excepte unes ànimes ferides i destrossades, sagnant dolor i tristesa. Et lleves cada matí, obres les parpelles esgotades, neteges el teu cor i les teves mans dels records contaminats, i sacseges els teus pensaments i somnis de la teva ment... comprovem com estan els nostres sers estimats... comprovem la nostra esgotada reserva d'emocions, i la reserva de penes que s'infla cada dia mentre intentem aprofitar una oportunitat per somriure entre llàgrimes... I et dius a tu mateix: "estic bé"...

Sí, estic bé, gràcies a Déu. Una fuetada en les emocions, una pausa en els pensaments i algunes esgarrapades a la memòria. El metge diu: "gens mortal". Només estrebades de l'ànima i no queda espai al meu cor per a una nova bala! És una descripció exacta. Encara no hem plorat. Quan aquest malson acabi plorarem durant molt de temps, i pot ser que només ens permetem dormir, estar cansats i divagar en els nostres pensaments. Les paraules i les lletres es torcen, i la llengua s’entrebanca. Ens fa mal el cor mentre plorem llàgrimes invisibles, perquè hi ha detalls que només pots revelar a Al·là. I si els transmets a qualsevol altra persona, això només agreujarà la vergonya, la pesadesa i la penúria… Els valents que t'escolten només podran dir-te: "Que Déu sigui amb tu"... "Déu t'assistirà". Així que pren una drecera i ves directament a Aquell que realment pot ajudar-te!

A qui em queixo quan Déu ens ha promès que "després de la dificultat ve la facilitat"? A la dificultat li segueix la facilitat; aquesta és una condició divina i no una mera possibilitat. Et diràs a tu mateix "què és aquesta gran prova?". No és més que la nostra fe en el llibre de Déu (l'Alcorà) i en els seus versicles que ens recitem a nosaltres mateixos en els nostres moments de feblesa. Déu diu en El seu Llibre Sagrat: "I certament us posarem a prova amb una mica de por i fam i pèrdua de riqueses, vides i fruits, però donem bones noves als que són pacients quan els sobrevé una calamitat i diuen a Al·là pertanyem i a Ell tornarem."

I repetim fidelment i constantment "Volgut Déu, accelera el nostre alleujament de tota calamitat i calma la nostra angoixa". Amb Al·là no sentiràs vergonya ni tan sols que els teus ulls vessin sang.

Em pregunto com pot una terra absorbir tota aquesta sang, i com pot una vida suportar tota aquesta injustícia. Com no preguntar-se per què? Per què tota aquesta odiosa injustícia per a un poble que té dret a la terra, dret a la vida? És el resistent poble palestí el que ha estat privat de tots els seus drets humans!

Com es pot oblidar la humanitat? Tots els que van morir, van sobreviure miraculosament a la vida. Però nosaltres, els vius, no oblidarem el dolor, el sofriment, els trets, els enfrontaments, la carnisseria, la visió de cossos decapitats als costats de les carreteres i la humiliació, els insults i les provocacions a les quals ens van exposar els soldats de l'exèrcit d'ocupació durant la nostra migració forçada.

Treballo en la professió més humana... i era jo la que solia aixecar l'ànim als altres en els últims cinquanta dies... No ho puc oblidar. Qui diu que ho oblidem? Ho tolerem perquè no tenim una altra opció honorable. Nosaltres també tenim emocions i sentiments, i ens impactem com s'impacten els altres éssers humans! Ens sentim tristos i plorem, i sentim un dolor atroç cada matí que estem desperts i respirem...

Honest va ser qui va dir "el màrtir se salva, però el viu sofreix". Fins i tot la terra, l'ànima i la roca es fan mal i sofreixen davant el nostre sofriment. Quant a nosaltres, tenim a Déu, paciència i reparació de pensaments...

Com pot una vida curar tot aquest dolor…? Com pot un cor suportar tota aquesta pena… I, com pot una memòria oblidar tota aquesta pèrdua?

Naheel Al Qassas

Professional de la salut mental, UPA - Gaza, Palestina

1 de desembre de 2023

Per llegir la resta de les històries: http://upaconnect.org/category/gaza2023