• Menú
  • Torna enrere
    Arxiu notícies

    I ara què?: la PAAC obre conversa

    27 de novembre de 2019 | La presentació de l'estudi de la investigadora Belén Soto encarregat per la PAAC és el punt de partida per aquesta trobada de discussió sobre el futur de la PAAC i la revisió dels seus principis i estratègies d'acció.
    I ara què?: la PAAC obre conversa

    Descarrega't l'estudi encarregat a la investigadora Belén Soto i que serveix de punt de partida per aquesta conversa

    La PAAC obre conversa:
    I ara, què?
    Tornem a les bases. Hem de revisar la idea de bones pràctiques.

    27 novembre
    17:00 - 20:00 h

    A La vella Massana / Capella
    (accés pel carrer de l’Hospital als Jardins Rubió i Lluch, segona porta a mà dreta, primer pis)

    Obren la trobada:
    Junta de la PAAC, Belén Soto, HJ Darguer, Linda Valdés, Mafe Moscoso, Mario Santamaría, Oscar Martin Correa, Patricio Rivera, Rosa Llop i Toni Navarro

    Qui ha pres aquesta decisió? No sé com enfrontar-me a aquesta violència. Per què a mi no? No puc. No em deixen. No sé com fer-ho. Necessito que em triïn a mi, haig de fer-ho millor que ella. Dedicaré més hores. Podem continuar confiant en ells? No es fa responsable. El meu treball és molt més interessant. No m'entén. No m'ha esmentat. Si l’esmento, l'atenció es bolcarà en ella, i jo vull que m'atenguin a mi. M'ho mereixia. Em falten referències de possibilitat. Diu que el meu treball no és art, que és una altra cosa. Diu que com no sóc artista, no compto. No em considera professional, jo no sé si vull ser-ho. Qui en sap d'això? No podríem fer-ho juntes? No sé si és possible organitzar-se, o si serveix d'alguna cosa. No sé a on protestar. Ningú no em protegeix? Aquí no arriba res. Depenc de vosaltres. Per què no me n'he assabentat? Sempre acabem en les mateixes lluites de poder. Sento que m'estan instrumentalitzant. No confio en les institucions i estructures que conec. Hem perdut el full de ruta. Potser hem aïllat massa la idea d'art, d’artista. Hem perdut manxa. Els marcs jurídics no ens serveixen. A qui li importa l'art i la cultura? Això és insostenible. Treballem amb idees tan potents i amb tan poques eines per activar-les entre nosaltres… No em sento respectada. Em frustro. L’envejo. M'omple de ràbia. Em sento sola. Necessito ajuda. Sento que m'estic autoexplotant. No tinc temps per pensar en el que estic fent. Estic molt cansada…

    Aquest 27, a la tarda, activem un procés a llarg termini de discussió crítica sobre les bones pràctiques, el treball artístic i l’acció política de la PAAC. Esdeveniment obert a tot el públic interessat a participar en el diàleg i en escoltar (accés per carrer de l’Hospital als Jardins de Rubió i Lluch, segona porta a mà dreta, primer pis).

    Hi haurà piscolabis!

    Amb el suport de la Generalitat de Catalunya/ Dept de Cultura_Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i de l'Ajuntament de Barcelona/ICUB_promoció de sectors culturals. Amb la col·laboració de la La Capella_Institut de Cultura de Barcelona