Alba Mayol: carnet n. 37

Un fragment del text que vaig escriure com a comiat de la Junta de la PAAC, llegit a l’assemblea del 30 de setembre de 2021

He pensat en I want a president de Zoe Leonard. Com dedico part de la meva vida als textos i la traducció, per vocació i per vici que és pitjor, m’agradaria traduir i llegir la part final d’aquest text que per moltes persones és important, i que crec que parla d’alguna cosa que de fet ha passat en aquesta nova junta de la que he format part: donar pas a altres formes de gestionar les nocions de comunitat, representativitat i poder. Podria ser així:

Vull algú que hagi estat enamorada i ferida, que respecti el sexe, que hagi comès errors i hagi après d’ells. Vull una dona negra per a la presidència. Vull algú amb les dents malament i que tingui actitud, algú que hagi menjat aquell menjar fastigós d’hospital, algú que es transvesteixi i que s’hagi drogat i hagi anat a teràpia. Vull algú que hagi comès desobediència civil. I vull saber per què això no és possible. Vull saber per què vam començar a aprendre en algun moment que un president sempre és un pallasso. Sempre el client i mai la puta. Sempre el cap i mai la treballadora. Sempre un mentider, sempre un lladre, a qui mai s’enxampa.