Bones pràctiques

Festivals de fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora

Un informe de Photographic Social Vision sobre els festivals de fotografia a Catalunya constata la precarietat del sector i traça un full de ruta per millorar l?exercici de bones pràctiques en aquests esdeveniments d?interès creixent. Publicat a abril de 2024

• L’Informe “Festivals de fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora” posa de manifest que la majoria de festivals de fotografia de Catalunya treballen amb un pressupost baix, de poc més de 50.000 euros de mitjana, i en gran mesura dependent del finançament de l’administració pública: un 94% dels ajuntaments, un 77% de la Generalitat de Catalunya i un 71% de les diputacions. A Catalunya hi ha 35 festivals de fotografia en actiu.
• Els equips de gestió dels festivals són petits, gairebé un 70% amb menys de 10 persones, i en la majoria de casos es mantenen per l’entusiasme, és a dir, pel treball vocacional sovint no remunerat o no suficientment remunerat.
• En referència als honoraris dels fotògrafs, fotògrafes i artistes participants als festivals, l’estudi revela que un 75% ha rebut propostes de participació sense remuneració econòmica per la feina sol·licitada, mentre que només un 9% assegura haver rebut una remuneració econòmica justa per la seva participació.
• A l’informe s’aprecien diferències en la valoració que fan els equips directius i la que donen els fotògrafs i fotògrafes respecte a l’exercici de bones pràctiques als festivals catalans, especialment en qüestions com la realització de contractes o el pagament de despeses de producció.
• A manera de conclusió, l’informe proposa accions a curt i mitjà termini com la creació d’una fórmula per a garantir que els festivals que reben finançament públic paguin honoraris a artistes; una línia d’ajuts destinada a la producció d’obra; l’aprovació d’una llei catalana de mecenatge; fomentar la contractació amb els fotògrafs o denunciar males pràctiques, entre altres.
• L’informe “Festivals de fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora” ha estat elaborat per la periodista Wayra Ficapal, per encàrrec de la Fundació Photographic Social Vision, partint d’una trobada per debatre la qüestió amb més de 50 participants, comptant fotògrafs/es, gestors/es culturals, directors/es de festivals i representants de l'Administració, i complementada amb enquestes adreçades a les direccions de festivals i artistes participants, així com amb entrevistes a altres professionals del sector.
• L’estudi neix amb l’objectiu d’obtenir una radiografia actualitzada del sector dels festivals de fotografia a Catalunya per propiciar la reflexió sobre l’estat de la qüestió i les accions i els canvis necessaris per a l’exercici de bones pràctiques professionals i l’erradicació de la precarietat.
• DESCARREGA AQUÍ L'ESTUDI sencer “Festivals de fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora”.

Per encàrrec de la Fundació Photographic Social Vision, la periodista Wayra Ficapal ha elaborat l’informe “Festivals de fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora”. Aquest estudi fa una radiografia actualitzada del sector dels festivals de fotografia a Catalunya per propiciar la deguda reflexió al respecte i les accions i canvis necessaris per a l’exercici de bones pràctiques professionals i l’erradicació de la precarietat. “Tenint en compte que la principal mesura per fer front a la desinformació visual és l’educació, és a dir, preparar a la ciutadania per a una major actitud crítica envers les imatges, els festivals de fotografia a Catalunya es posicionen com una oferta cultural d’interès creixent. En un espai-temps concentrat, ofereixen accés a continguts culturals, sensibilització i educació visual, i estudi i difusió del patrimoni fotogràfic, tant català com internacional. A més, davant la crisi dels mitjans de comunicació tradicionals, molts fotògrafs han trobat en els festivals de fotografia un espai on poder exposar la seva feina i fer-la accessible a un públic extens. Malgrat tot aquest context favorable, aquests esdeveniments sovint estan afectats per una problemàtica que s’estén per tot el sector de la cultura: la precarietat”, escriu Wayra Ficapal a l’informe. Xifres destacades de l’estudi A Catalunya hi ha 35 festivals de fotografia en actiu, la majoria de petit i mitjà format, de gèneres diversos com fotografia social, de natura, d’ornitologia, de casaments, de fotografia contemporània, emergent, analògica, experimental, festivals de pensament i arts visuals i festivals amb perspectiva transfeminista. El 89% de festivals de Catalunya va néixer després del buit generat per la desaparició del festival biennal Primavera Fotogràfica, l’any 2004. Consulta aquí la llista completa de festivals de fotografia de Catalunya. El model català de país centralitzat es reprodueix als festivals, ja que el 59% se situa a la província de Barcelona, el 24% a la de Girona, el 12% a Tarragona i el 6% a Lleida. Pel que fa a calendari, a Catalunya hi ha festivals de fotografia actius durant tot l’any, ara bé, el 33% s’inauguren a l’octubre, el 15% al novembre i el 9% al setembre, i això suposa que el 57% dels festivals es concentren en aquests tres mesos. El 59% dels 17 festivals que van respondre l’enquesta per elaborar aquest informe afirmen que el calendari de subvencions públiques i la firma de contractes o col·laboracions amb l’administració pública és un fet “molt determinant” a l’hora d’agendar les activitats del festival que dirigeixen, mentre que un 24% assegura que és “una mica determinant”. En referència a la remuneració econòmica dels directors i directores dels festivals, només un 41% assegura rebre una remuneració justa, mentre que un 59% afirma que li resulta insuficient o que no cobra. Pel que fa al pressupost, més de la meitat dels 17 festivals que van respondre l’enquesta (el 53%) tenen un pressupost que va dels 40.000 als 150.000 euros, un 41% no supera els 25.000 euros i un 6% supera els 150.000 euros. Les fonts de finançament dels festivals posen de relleu la complexitat administrativa del país: un 94% reben finançament públic provinent d’ajuntaments, un 71% de diputacions, un 77% de la Generalitat de Catalunya, i un 24% del Ministeri de Cultura de l’Estat. Cap festival rep ajudes públiques de la Unió Europea. Els festivals tenen també altres fonts de finançament com el patrocini privat, venda d’entrades, marxandatge, visites guiades Remuneració dels fotògrafs i altres qüestions fonamentals Pel que fa a la remuneració de l’artista pel treball o serveis prestats als festivals, un 75% dels 75 fotògrafs i fotògrafes que van contestar l’enquesta assegura que ha rebut propostes de participació en festivals en què no hi havia honoraris assignats per drets d’autor o serveis sol·licitats. Només un 9% dels artistes asseguren haver rebut una remuneració econòmica justa, un 26% n’ha rebut de forma simbòlica, un 30% ha rebut remuneració només excepcionalment i un 35% directament no ha cobrat per la feina.

Les principals motivacions per participar-hi són fer conèixer els seus projectes fotogràfics i/o artístics (88%), donar-se a conèixer com a autor/a (67%) i fer networking (50%). El 58% dels fotògrafs i fotògrafes no tenen com a motivació cobrar honoraris per drets d’autor a l’hora de participar en un festival de fotografia; és a dir, la precarietat del sector està tan generalitzada que la majoria de fotògrafs no tenen expectatives de cobrar per la seva feina. Pel que fa a les despeses de transport i allotjament pels professionals que han de desplaçar-se per participar al festival, un 50% afirma que l’organització no assumeix aquests costos, un 23% respon que només es paguen de forma ocasional, un altre 23% contesta que sí que s’han assumit aquestes despeses, tot i que un 5% explica que s’ha fet només quan ho han reclamat. Aquestes respostes provenen de fotògrafs/es, però la situació és extrapolable a altres professionals que participen als festivals exercint comissariats, visionats, tallers o com a membres d’un jurat. A més, una pràctica generalitzada és no assumir les despeses de producció de l’obra que l’artista exhibirà al festival quan aquesta no està ja produïda. El 43% dels fotògrafs/es asseguren que no se’ls ha cobert aquesta despesa, un 34% assegura que els festivals l’han assumit de forma ocasional i un 23% respon que sempre o la majoria de vegades sí que s’ha assumit el cost de producció. Aquestes dades contrasten amb les respostes dels equips gestors dels festivals: només un 18% dels festivals reconeix no fer-se càrrec de les despeses de producció d’obra, un altre 18% afirma fer-ho només de forma excepcional i de nou un 18% respon que, en cas de produir obra, no paguen honoraris d’artista. Però un 47% asseguren que sí que produeixen totes les exposicions dels artistes que programen.

En relació a establir les condicions de participació mitjançant un contracte per escrit, només un 13% dels festivals respon que ho fan, però no amb tots els artistes i un 19% respon que ho fan de forma excepcional. Un 25% dels festivals reconeix no fer contractes a professionals de la fotografia. De nou, aquestes dades contrasten amb les respostes de fotògrafs/es que en un 57% asseguren no haver comptat amb cap contracte. Un 31% explica que la firma de contractes és excepcional i només un 12% respon que sí que n’han signat. De fet, en l’informe, s’aprecia una gran diferència en la valoració de bones pràctiques als festivals catalans, depenent de si qui contesta pertany a les direccions dels esdeveniments o als professionals de la fotografia que hi participen. També hi ha poca transparència per part de les direccions dels festivals perquè rarament comparteixen amb els fotògrafs/es l’avaluació de l’edició en què han participat. I és que malgrat que el 82% dels festivals que han respost l’enquesta afirma redactar un informe d’avaluació, només un 18% el posa a disposició pública. En canvi, on sí que coincideixen tots els enquestats és en declarar una manca de censura als festivals de fotografía catalans. Malgrat els atacs a la llibertat d’expressió artística que darrerament s’han vist en altres comunitats autònomes, el 94% dels festivals enquestats afirma no haver patit ingerències per part de les institucions i el 89% dels professionals de la fotografia asseguren no haver hagut de modificar ni el contingut de la seva obra ni de les activitats amb què participava als festivals. Full de ruta: accions i canvis en l’exercici de bones pràctiques L’informe proposa una sèrie d’accions aplicables a curt-mitjà termini que responen a les necessitats dels festivals i dels professionals de la fotografia. En referència a les línies d’acció desitjades pels festivals, el 88% dels enquestats creu necessari crear un calendari d’esdeveniments, el 77% compartir recursos, el 77% crear un circuit expositiu a nivell català i el 71% compartir difusió. També veuen necessari compartir informació entre festivals (65%) i que hi hagi una itinerància d’exposicions entre certàmens (65%). En referència a les línies d’acció desitjades pels i les fotògrafes, el 83% de les persones enquestades creu que els festivals han de millorar els honoraris assignats als artistes. També veuen necessari establir uns pactes contractuals i barems retributius coherents entre tots els festivals (56%), a més d’itinerància d’exposicions (52%) i de paritat de gènere en les activitats programades (52%). L’informe proposa també altres accions com la creació d’una fórmula per a garantir que els festivals de fotografia que reben finançament públic paguin honoraris a artistes; una línia d’ajuts destinada a la producció d’obra; l’aprovació d’una llei catalana de mecenatge; fomentar que els festivals de fotografia firmin contractes amb els fotògrafs; facilitar el treball en xarxa entre festivals; compartir difusió i recursos; guanyar certesa financera per part dels festivals; incentivar la transparència dels festivals; denunciar males pràctiques, o crear taules de reflexió i treball per formular millors dinàmiques.

Sobre l’informe: com neix i qui hi participa La llavor d’aquest estudi està en l’article País d’entusiastes i festivals de fotografia, publicat per Wayra Ficapal al suplement de cultura ‘El Quadern’ de El País, on apuntava per què tenim tants festivals a Catalunya i per què són tan precaris. Mesos més tard, la Fundació Photographic Social Vision va celebrar a la seva seu el Debat Obert sobre Festivals de Fotografia i Bones Pràctiques, amb la participació de més de 50 professionals del sector entre fotògrafs/es, gestors/es culturals, directors/es de festivals i representants de l’Administració. Uns dies més tard, van tenir lloc dues trobades similars: la III Trobada Nacional de Directors de Festivals de Fotografia a la ciutat de Sòria de la mà de FOC (Fotografía Observatorio Cultural) i la Trobada per les Bones Pràctiques als Festivals d’Arts Visuals de Catalunya organitzada pel festival Panoràmic al centre de producció i recerca artística Hangar de Barcelona. En total, tres esdeveniments que posen de manifest que ens trobem en un moment de reflexió i també d’inflexió. Les dades recollides s’han obtingut a partir d’una enquesta adreçada a les organitzacions de tots els festivals de fotografia a Catalunya –i que han respost 17 festivals– i una enquesta dirigida a fotògrafs/es i artistes que han participat en aquests esdeveniments –contestada per 75 fotògrafs i fotògrafes–; a més a partir d’entrevistes qualitatives tant a fotògrafs/es, gestors/es i altres professionals del sector, més les reflexions i conclusions de les trobades esmentades anteriorment i la investigació pròpia de la periodista autora de l’informe.