Los derechos sindicales y asociativos del artista plástico y visual

Davant l'absència d'una estructura sindical que permeti els professionals del sector artístic agrupar-se, l'única figura associativa amb capacitat no només per aglutinar i representar sectorialment, sinó fonamentalment per protegir i fomentar l'activitat dels nostres creadors, són les associacions professionals de artistes.

Tenint en compte això, la inexistència d'una estructura a nivell nacional que doni suport i fomenti l'àmbit associatiu, fa que el teixit de les associacions espanyoles sigui feble i depengui exclusivament dels mateixos associats, de la gestió que en facin i de subvencions principalment per a projectes concrets i no per a un funcionament intern constant.

Per això, aquesta jornada virtual reflexiona sobre el futur d'aquestes entitats. Les raons serien, per una banda, respondre a la dinàmica sindical contemporània que permeti i animi els artistes –especialment els joves– a adherir-se en la lluita pels seus drets, i per altra banda reflexionar sobre possibles canvis legislatius i/o estructurals que proporcionin estabilitat a aquestes institucions a nivell de recursos amb un model més inclusiu i amb una interlocució i implicació fluida i constant amb les administracions.

Per a la creació d'un marc que protegeixi els drets dels artistes contemporanis i creï condicions laborals propícies per al seu desenvolupament professional cal assenyalar l'article 3 de la Llei orgànica de llibertat sindical (LO 11/1985, de 2 d'agost) que impedeix als treballadors per compte propi fundar sindicats que tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars, per la qual cosa, també impedeix que els artistes i creadors, en qualsevol de les seves situacions laborals, puguin formar sindicats per defensar els seus drets col·lectivament. Tenint en compte aquesta mancança, es fa encara més necessari el suport per part de les Administracions Públiques a la tasca desenvolupada per les Associacions d'Artistes Visuals integrades a la UNIÓ AC, considerant-les com a institucions d'utilitat pública. La seva veu d'interlocució ha de ser tenida en compte davant de la presa de decisions que afectin els artistes.

En definitiva, a Espanya hi ha una manca de tradició històrica de l'associacionisme professional, davant d'altres països on és molt més comú, especialment en el sector artístic. Tenint en compte aquesta situació cal la implementació urgent d'una política activa de suport a l'associacionisme o àmbit sindical.

Van participar en el debat: Daniel G. Andujar, Manuel Rufo, Montserrat Moliner, Rafael Peñalver, Ana Velasco, Leònides Martín o Isidre López-Aparicio, Rocío Mena de Gabeiras i Associats; Francesca Calero i Guadalupe Sánchez del Sindicat d'Artistes Lírics; i Miguel Vila Gómez, de la UATAE.