línies arxivades
Repolititzar l'Espai Públic
Jornades de reflexió sobre la relació canviant entre espai públic, ciutadania, art i memòria a l'Arts Santa Mònica 21 i 22 de desembre de 2021.
Per visualitzar correctament la relatoria grafica d'Efrén Álvarez us recomem fer un cop d'ull a la versió penjada al seu web:
Les relacions de la ciutadania amb i en l'espai públic no són estables, van mutant amb el temps a mercè dels successius canvis socials, polítics i culturals. En aquest sentit des de fa uns anys s'estan desenvolupant iniciatives que des de múltiples perspectives exigeixen replantejar qui i com es mereix ser commemorat i recordat.
A poc a poc l'espai públic ha deixat de ser considerat com a lloc de consens per passar a ser reivindicat com a espai on gestionar conflictes i visibilitzar qüestions més o menys oblidades o amagades. D'altra banda, en l'àmbit de l'art contemporani cada vegada més es duen a terme pràctiques que intenten replantejar qüestions relacionades amb motius temporals, representacionals i, per què no, també formals.
Les polítiques d'art públic dutes a terme recentment a Catalunya (gairebé inexistents) i els canvis que comentem fan necessàries unes jornades que serveixin no només com a reflexió del que ha passat aquests últims anys sinó també que tinguin l'ànim de proposar nous àmbits d'acció en el present. Reivindiquem que l'1% cultural també es destini a iniciatives lligades a l'art contemporani i que aquestes es duguin a terme mitjançant mecanismes que propiciïn concursos públics en diàleg amb la ciutadania.
Art i espai públic
21 de desembre, Arts Santa Mònica de 17 a 20 h
Ponents:
- Higo Mental (artistes)
- Lara Almarcegui (artista)
- Alex Gimenez (arquitecte)
Modera: David Bestué (artista i vicepresident de la PAAC)
Aquesta primera sessió té com a objectiu plantejar si l'art contemporani té encaix dins de les noves maneres d'entendre, projectar i habitar l'espai públic. No és un secret que en els últims anys les ciutats han deixat d'apostar per les intervencions artístiques. Potser aquesta situació es deu al fet que a vegades la seva implantació en el lloc resulta polèmica, arran de l'escepticisme per part de la població amb els nous corrents estètics contemporanis.
Aquesta situació obre moltes qüestions: poden els veïns vetar una intervenció o, per contra, se li pot imposar a algú un objecte a la plaça o el carrer que transita diàriament? Han les i els artistes cenyir-se a plantejaments socials, polítics o contextuals en les seves intervencions o per contra poden proposar una forma nova?
En altres paraules, en aquesta sessió plantegem l'actuació a l'espai com una voluntat de fer present, de construir un nou imaginari. La qüestió és de quina manera pot dur-se a terme aquest objectiu, si ha de ser fruit d'un consens o pot (i ha de) generar una confrontació amb el lloc. Aquestes qüestions van paral·leles a altres debats, dins de la professió, en què les nocions de permanència o durada són posats en dubte. En tot cas, alguna cosa haurem de fer en uns barris i ciutats cada vegada més anodins i genèrics.
Polítiques de la memòria
22 de desembre, Arts Santa Mònica de 16 a 20 h
Ponents:
- Marta Echaves (comissària i investigadora)
- Gabriela Wiener (escriptora)
- Jordi Font Agulló (historiador i gestor cultural)
- René Pacheco (arqueòleg)
Modera: Nancy Garín (artista)
Aquesta sessió és una aportació a l'actual (o no tan actual) debat sobre la monumentalitat i la memòria. Les ciutats i el que anomenem espai públic són alhora reflexos i condicionants socials.
És fonamental la manera en què la memòria està representada en l'espai públic i la forma en què habita entre nosaltres. Les polítiques de memòria heretades de la transició democràtica i vigents actualment, van ser vehicle de la desactivació de la memòria, en particular de tots els fets ocorreguts durant la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
Lluny de ser un gest reivindicatiu i de sanació de les profundes ferides socials infligides durant prop d'un segle, aquests polítiques han servit per un mer consens social i han evitat enfrontar el complex esdevenir de la societat. Memorials, monuments descontextualitzats i una sèrie d'altres elements gairebé invisibles en el nostre entorn, han estat la fórmula adormidora que ha contribuït a una apatia social normalitzadora.
A això s'hi suma la necessitat urgent de revisar el passat colonitzador i la colonialitat present representada en innombrables espais de les ciutats, que contribueixen a naturalitzar el passat d'explotació i genocidi, així com les formes de racisme i violències quotidianes que la sostenen.
Considerem fonamental poder pensar conjuntament quin tipus de representacions han d'habitar la nostra ciutat, com poden potenciar de manera reflexiva i activadora la memòria històrica. Pensar, en definitiva, de quina manera interpel·lem críticament i col·lectivament les marques de la memòria en l'espai públic.
________________
Disseny cartell i creativitats xarxes socials: Phantasia Services i Carlos Carbonell
Relatoria: Andrea Valdés
Relatoria gràfica: Efrén Álvarez