• Menú
  • Torna enrere
    Estatut de l'Artista

    Què és l'Estatut de l'Artista?

    L'Estatut de l'Artista és el marc legal que des de fa anys reclama el col·lectiu d'artistes per tal de tenir una regulació adaptada a les condicions pròpies del sector i que, per tant, ajudi a la professionalització d'artistes visuals.

    L'Estatut de l'Artista és una reivindicació que ve de lluny, des dels anys setanta, concretament, moment en què es van posar els pilars de la norma actual pel que fa a drets i deures administratius. Com sabem una societat democràtica es caracteritza per la participació dels diferents sectors de la societat en la construcció col·lectiva de normes i marcs que ajudin en la convivència en comú. En aquest sentit, el col·lectiu dels artistes ha estat oblidat tradicionalment, i no s'han tingut en compte els condicionants propis del sector, com la temporalitat o l'especificitat del tipus de feina i dedicació professionals.

    Per aquests motius, creiem que és necessari un marc normatiu que ajudi a encaminar una professionalització més justa i acord amb la realitat del col·lectiu. En aquest sentit treballem juntament amb la UNION de Artistas Contemporáneos per instar a administracions i Gobierno de España en la posada en marxa efectiva d'un Estatut aquesta mateixa legislatura, administració que és qui té les competències.

    També hem donat suport al CONCA aportant idees al debat de propostes que aquest ens va llançar l'any 2020 i animant a totes les persones artistes a omplir el cens, una eina imprescindible que pot aportar informació molt valuosa per la redacció de l'Estatut de l'Artista.

    En aquests anys de reflexió i generació d'enquestes, esborranys i valoracions, hi ha hagut dues propostes de part d'artistes que també volem apuntar, ja que obren espais i possibilitats d'una altra manera d'entendre una llei per a l'artista. És el cas de la Ley del Arte de Isidoro Valcárcel Medina i els document legals adaptats proposats per Núria Güell per a la seva Caravana-Natura. Accions que ens demostren que cal fugir dels marcs preestablerts si volem realment avançar en camins que no siguin només d'allò possible, sinó també del que és desitjable per al col·lectiu.